Comunicat sobre la detenció incomunicada de tres joves a Torà

 

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col.legi d’Advocats de Barcelona ha tingut coneixement de la situació de detenció incomunicada de tres joves de la localitat de Torà (Lleida) ordenades pel Jutjat d’Instrucció nº 5 de l’Audiencia Nacional, del qual és titular el jutge Baltasar Garzón, i sota la imputació d’un delicte de terrorisme de l’art. 571 del Codi Penal, i als qui fonts policíaques atribueix diverses accions contra oficines bancàries i contra un reaptidor de telecomunicacions.

 

De la interlocutòria de presó comunicada i sense fiança de data 4 d’abril es despren que els fets concrets en que es basa la imputació es redueixen a tan sols dues accions de l’any 2000 i 2001. Per altra banda, en els registres efectuats no s’han trobat armes ni explosius, ni s’els ha pogut atribuir cap vinculació orgànica a un grup o banda armada.

 

El delicte de terrorisme, tal com ve definit en l’article 571 del nostre Codi Penal i en la Decisió-Marc del Consell de la Unió Europea, de 13 juny 2002, relatiu a la lluita contra el terrorisme, ha vingut aplicant-se fins ara als autors d’accions de violència d’extremada gravetat, que atemptin contra la vida o la integritat física de les persones, i siguin executades en el marc d’actuació d’una banda armada. La Comissió de Defensa dels Dret de la Persona vol expressar la seva profunda preocupació per l’aberració jurídica que significa l’ampliació del concepte de terrorisme fins a aplicar-lo als ara detinguts, per uns comportaments que en cas de resultar provats, serien constitutius com a màxim d’un delicte de danys, com en tants casos similars al present s’ha pronunciat la jurisdicció ordinària.

 

Sens dubte, són moltes les explicacions que podem trobar a aquest despropòsit. En primer lloc, és una mostra més de l’afany incontenible del jutge Garzón per ampliar el seu àmbit jurisdiccional. De forma sistemàtica, l’actuació del senyor Garzón es caracteritza per una extralimitació de les funcions pròpies d’un jutge d’instrucció, que l’ha convertit en el protagonista d’una creuada personal contra el “mal”, en totes les seves manifestacions. Pervertint la reforma processal de l’any 1995, que reorientava la funció del jutge d’instrucció a una tasca de control de garanties, i reservava l’impuls acusatori al ministeri fiscal o als acusadors particulars, el senyor Garzón assumeix un paper actiu i beligerant en funció de les seves ambicions personals, que el porta a envaïr competències d’altres òrgans jurisdiccionals. En el cas present, la iniciativa presa contra tota lògica jurídica d’imputar de terrorisme als detinguts li permet de sotstreure’ls al seu jutge ordinari i reclamar-ne la competència.

 

És la segona vegada en l’àmbit català, que uns fets de violència de carrer de tan escassa trascendència social han estat qualificats d’actes terroristes i sotmesos a la competència de l’Audiencia Nacional, en el que ja és pot interpretar com un salt qualitatiu en el procés de criminalització dels moviments socials radicals i de totes les manifestacions de contestació a l’actual sistema economico-social . S’està configurant un concepte de “subversió de l’ordre constitucional”, que ha de permetre criminalitzar i desprestigiar socialment els moviments alternatius oposats al pensament únic, i sobre els quals planejarà, com nova espasa de Damocles, l’amenaça de la imputació de terrorisme.

 

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona, que ha mantingut en tot moment una ferma oposició a tota legislació antiterrorista, en tant que limitadora de drets humans fonamentals, vol alertar l’opinió públic del perill de deixar-se portar per la histèria de la”guerra total contra el terror”, promoguda des de l’imperi americà i amplificada per la política repressiva de l’Estat espanyol. Manifestem doncs el nostre rebuig a l’ampliació de les competències de l’Audiencia Nacional i a l’aplicació de les mesures restrictives del dret de defensa i d’altres drets fonamentals que això comporta, així com la tipificació com terrorisme, aplicada a fets i comportaments que han estat i han de continuar estant sota la competència dels tribunals ordinaris.

 

Per això demanem:

-Que l’Audiència Nacional s’inhiveixi de instruir la present causa en favor de la justicia ordinaria.

-Que es decreti la llibertat de les persones detingudes.

-Que s’investigui judicialment la denuncia interposada pel familiar detingut i incomunicat al Centre Hospitalari Santa María de Lleida.

 

Barcelona, a 5 d’abril de 2003