Comentaris sobre el Document de Bases del Reglament Penitenciari de Catalunya

 

 

 

En termes generals, considerem que cal acollir favorablement la possibilitat que en un futur – que desitgem proper – Catalunya tingui un Reglament penitenciari propi. Valorem de forma molt positiva la transparència que suposaria que moltes de les normes que actualment regeixen els diferents aspectes de funcionament dels centres penitenciaris, execució de les penes, aplicació del tractament, etc. contingudes en circulars i instruccions fossin recollides en el Reglament penitenciari, esdevenint, per tant, públiques. La pretensió que l’intern sigui tractat com un subjecte de drets, en l’àmbit penitenciari, a l’hora d’ésser posada en pràctica, topa amb molts obstacles (que no és aquest el moment d’analitzar, ni tan sols d’enumerar). Per això, entenem que cal no només garantir el bon funcionament d’aquells mecanismes generals de garantia dels drets, sinó preveure i articular tota una sèrie de mecanismes addicionals, específics, de garantia dels drets dels interns, per tal de contrarestar l’efecte dels obstacles a que fèiem referència. Sens dubte, la transparència constitueix un d’aquests mecanismes.

 

Les línies programàtiques a que es fa esment en les Bases ens semblen correctes. Tot seguit farem alguns comentaris que aniran seguint l’ordre dels diferents títols que composen l’índex provisional, que, si bé no es poden considerar exhaustius, fan referència a aquells elements que des de l’experiència de l’advocat en exercici mereixen una especial consideració, particularment des del punt de vista de la sovint tan difícil garantia del respecte als drets fonamentals dels interns.

 

 

 

Títol I. L’organització dels centres penitenciaris

 

  • Cal treure la direcció mèdica del centre de les estructures de direcció del mateix. Fora interessant valorar també la desvinculació total de la subdirecció de tractament de qualsevol qüestió relacionada amb la direcció del centre. La direcció del centre té un caràcter més regimental i no sembla compatible amb les altres funcions.

 

 

 

 

 

 

 

  • Fora convenient preveure un equip de classificació extern específic pels ingressos voluntaris seguits d’una classificació inicial en tercer grau que fes innecessari l’ingrés en un centre penitenciari. Normalment aquestes classificacions van lligades a una situació laboral normalitzada i no sembla convenient que aquesta s’hagi d’interrompre, encara que sigui per poc temps.

  • Fora convenient preveure una central d’observació, diferenciada dels equips de tractament dels centres i del centre directiu, que podria tenir caràcter itinerant.

  • Valorem positivament que es contempli la participació ciutadana en els equips multidisciplinars. Caldria determinar-ne més la forma en que s’articula i contemplar el dret de vot en tot cas.

  • També caldria valorar els beneficis de la participació dels mateixos presos en qüestions relacionades amb el funcionament dels centres. Aquesta participació es podria articular a través de delegats escollits democràticament als quals s’hauria de garantir que no patiran represàlies com a conseqüència de les seves tasques de representació.

 

 

 

Títol II. El règim de les entitats col·laboradores

 

  • Les entitats col·laboradores haurien de tenir vot, i no només veu, en els processos de presa de decisions.

 

 

 

Títol III. Les prestacions de l’Administració penitenciària

 

  • El treball penitenciari ha d’estar dignament remunerat. S’ha de garantir que els interns rebin com a mínim una quantitat equivalent al salari mínim interprofessional.

  • Cada centre hauria de tenir un Centre d’atenció primària.

  • Cal garantir la publicitat de la regulació dels programes de tractament: les classes, la seva durada, els requisits d’accés. No s’hauria de contemplar cap requisit que no estigui justificat per les necessitats del mateix tractament. També cal garantir la publicitat de programes tipus SAM.

  • Valorem de forma molt positiva, tal com ja ha quedat reflectit més amunt, que el coordinador de l’àrea de sanitat quedi al marge de qualsevol tasca pròpia d’un subdirector.

 

 

 

Títol IV. Els serveis socials penitenciaris

 

  • Cal no només contemplar sinó donar rellevància al treball social postpenitenciari, perquè els serveis socials comunitaris no poden assumir el treball de reinserció dels penats que es troben en tercer grau, llibertat condicional i, sobre tot, llibertat definitiva. Totes les fites que es puguin haver assolit durant el procés de tractament que comporta l’execució d’una mesura privativa de llibertat es poden veure truncades per la manca d’un treball social postpenitenciari eficient. A més, per tal de reforçar la seva tasca, caldria articular una “xarxa d’acollida” en la qual participessin entitats col·laboradores i/o Ajuntaments en règim de conveni.
  • Cal reforçar el treball social penitenciari degut al seu paper en relació a l’execució de la pena de treballs en benefici de la comunitat.

 

 

 

Títol V. L’Administració penitenciària i les mesures penals alternatives

 

  • Cal donar més rellevància i dedicar més esforços i recursos a les mesures penals alternatives.

  • Trobem a faltar una menció expressa a la mediació en l’àmbit penitenciari.

 

 

 

Títol VI. El Servei d’Orientació Jurídica Penitenciària

 

  • El Servei d’Orientació Jurídica no s’ha de limitar a les qüestions relacionades amb l’execució de la pena, donat que els interns poden necessitar assessorament en relació a altres matèries (p.ex. una qüestió matrimonial, laboral, arrendaments, etc.) que també ha de quedar cobert pel SOJP.

  • En el document de bases trobem a faltar una referència al paper dels advocats i al reconeixement de la seva tasca per tal de garantir el dret de defensa dels interns. Això comporta l’articulació de canals de comunicació àgils amb els interns i els diferents professionals del centre i l’accés a tot l’expedient dels interns amb l’única condició del seu consentiment. Caldria concretar un procediment i uns terminis per tal que els advocats es puguin entrevistar amb els membres de l’equip multidisciplinar.
  • Cal garantir que les queixes per vulneració de drets fonamental tinguin canals eficaços per donar-hi resposta.

 

 

 

Títol VII. Els òrgans consultius de l’Administració penitenciària

 

  • Valorem positivament la seva implantació.

 

 

 

 

 

 

Títol VIII. El personal al servei de l’Administració penitenciària

 

  • Dintre de la regulació de la funció pública, cal contemplar a nivell normatiu l’especificitat dels funcionaris de l’Administració penitenciària. Aquesta especificitat es deriva del medi en el qual desenvolupen la seva feina i ha de ser tinguda present, especialment, en el moment de la selecció i en la formació continuada. Les feines haurien de ser rotatives.

 

 

 

Títol IX. Els centres penitenciaris

 

  • Totes les previsions que es puguin fer en relació a les condicions mínimes dels centres es poden veure desbordades per la manca de places. Per tal que els requisits establerts no es quedin en paper mullat, es podria introduir un numerus clausus per centre i llistes d’espera pels ingressos voluntaris. Això ja existeix en altres països.

  • Les comunicacions familiars per videoconferència s’hauran de fer adoptant els mecanismes necessaris per garantir el dret a la intimitat dels interns i els seus familiars.

  • És un fet que, cada vegada més, els centres de compliment es troben lluny dels nuclis urbans. També és un fet que, fins ara, no s’ha garantit una bona comunicació amb els centres de compliment. Per tant, la ubicació dels centres de compliment fora dels nuclis urbans, si no va acompanyada de bones comunicacions, dificulta greument la comunicació dels familiars amb els interns. Això s’evitaria establint un servei regular de transport.

 

 

 

Juliol 2005

Grup de Presons

Comissió de Defensa

Il. Col.legi d’Advocats de Barcelona