Informe de l’observació del judici sobre els fets ocorreguts al C. Sant Pere mes Baix el 4 de febrer de 2006
La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona en reunió de 20 de desembre del 2006 va acordar el següent:
“Que els dies 7-8-9-10-11 de gener de 2008 dos membres d’aquesta comissió assistiran, com a públic i en la condició d’observadors, a la vista del judici oral que s’ha de celebrar a la Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona contra vuit joves acusats, entre d’altres, d’un delicte d’atemptat a l’autoritat, en el curs del Sumari 1/2006”.
La decisió de sotmetre aquest acord a debat de la comissió fou presa a partir de la petició expressa d’alguns dels familiars dels acusats, així com de diverses entitats de drets humans i del món del dret tant de l’Estat espanyol com del xilè. Per altra banda, alguns dels advocats dels acusats es van dirigir igualment a la nostra Comissió per tal de transmetre la seva preocupació per uns suposats impediments per part del Tribunal en el lliure exercici del dret a la defensa, així com per una suposada aparença de falta d’imparcialitat del mateix.
L’acord favorable a les peticions rebudes es va prendre un cop examinada la documentació judicial del mencionat sumari i després d’entrevistar-nos amb els esmentats advocats i familiars dels acusats.
La funció dels membres assistents en nom i representació de la Comissió, i d’acord amb els termes de les peticions rebudes, era la d’assistir a les sessions del judici oral per tal d’observar el transcurs de les mateixes i elevar un informe valoratiu a la Comissió de les possibles incidències ocorregudes.
La Comissió va tenir coneixement que juntament amb els seus membres també assistirien amb la mateixa finalitat d’altres observadors provinents d’entitats, com Justícia i Pau o l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, així com un jurista del Tribunal de l’Haia, els ambaixadors de Xile i Argentina, la Presidenta de les “Madres de la Plaza de Mayo” i el President de la Comissió de Drets Humans del Senat Xilè, entre d’altres.
ANTECEDENTS: Cal dir que la Comissió de Defensa, amb anterioritat a aquesta petició, havia fet el següent pronunciament públic a partir de les queixes que se li van formular arrel de l’empresonament dels quatre acusats en relació als fets succeïts el 4 de febrer del 2006 en el carrer Sant Pere Més Baix número 55. El tenor del text era el següent:
“La Comissió, un cop examinada la informació judicial facilitada pels advocats dels encausats, ha pogut comprovar que la interlocutòria de la Secció Octava de l’Audiència Provincial de Barcelona manté la situació de presó provisional dels imputats sobre la base de la “carencia de domicilio y residencia fiables, pues todos los elementos aportados a las actuaciones apuntan a su pertenencia al movimiento social denominado “ocupa”, cuyo primer rasgo definidor procede justamente de su alejamiento del domicilio y ámbito de influencia familiar, que por lo común abandonan para adoptar otro inestable y, desde luego, de incierta localización a los fines de un riguroso sometimiento al proceso en que se hallan inmersos. En nada hacen variar estas consideraciones la circunstancia de la formació académica de algunos de ellos”.
La Comissió considera que aquesta argumentació resulta inadequada per fonamentar el manteniment de la presó dels imputats. En primer lloc, perquè el Tribunal realitza una suposició sobre la pertinença dels imputats al mencionat moviment social fonamentada més en prejudicis que en cap dada contrastada. En segon lloc, perquè el Tribunal fa recaure sobre aquesta suposada pertinença al mencionat moviment social una presumpció de perillositat o voluntat de sostracció de l’acció de l’ Administració de Justícia. En tercer lloc, perquè la Comissió considera que associar la pertinença a un moviment social amb un risc de fuga pot representar un judici de valor de caràcter criminalitzador -que expressa un prejudici o convicció prèvia del Tribunal- incompatible amb la posició d’imparcialitat equidistant o neutralitat inherent a la funció jurisdiccional.
Per altra banda, la Comissió considera que, després del temps transcorregut, el manteniment de la presó provisional decretada pot alterar el caràcter excepcional que la reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional atorga a la presó provisional en relació al principi de presumpció d’innocència pròpia d’un Estat de dret. En aquest sentit, la Comissió vol recordar l’obligació legal d’aplicar, sempre que sigui possible, altres mesures alternatives menys gravoses –com l’obligació apud-acta d’anar a firmar setmanalment o la imposició d’una fiança- per evitar que la presó provisional esdevingui una pena anticipada.”
FETS ENJUDICIATS: Segons l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal, els fets enjudiciats es produïren la nit del 3 al 4 de febrer del 2006. Aquella nit una dotació de la Guàrdia Urbana realitzava serveis de vigilància en les immediacions de d’immoble del número 55 del carrer Sant Pere més Baix de Barcelona. Aquest immoble, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, era utilitzat freqüentment per organitzar-hi festes que havien motivat les queixes veïnals de la zona per les molèsties al descans nocturn. Assabentats de que aquella nit es realitzaria una d’aquestes festes, els mencionats Agents tenien la funció del manteniment de la seguretat ciutadana en el carrer per evitar incidents o molèsties pel veïnat. Sobre les 3:30 hores de la nit, i després que hi hagués accedit un nombrós grup superior al miler de persones, des de l’interior de l’edifici es va prohibir l’entrada a més assistents. Malgrat això, la festa va continuar sense incidents fins a les 6:20, moment en que davant la porta de l’entrada es van produir uns incidents, en els quals va resultar ferit de gravetat un dels agents de la Guàrdia Urbana presents. En aquest punt, mentre el Ministeri Fiscal i la resta d’acusacions particulars mantenen la participació –en diferent grau i responsabilitat- dels acusats en els fets, les defenses sostenen la seva innocència.
Per altra banda, cal dir que per part dels detinguts es van denunciar diversos maltractaments o tortures policials per part dels mateixos Agents implicats en els fets. La denúncia, recollida en el darrer Informe d’ Amnistia Internacional, “Sal a la ferida”, va ser arxivada i després reoberta un altre vegada. En aquest sentit, el Jutjat d’ Instrucció número 18 de Barcelona en data 2 de gener del 2008 va acordar citar a declarar en data 29 de gener del 2008 com a imputat a l’ agent 24147 de la Guàrdia, que a la vegada ha estat testimoni de càrrec en el present judici. Aquesta doble condició de testimoni i imputat ha esta coneguda amb posterioritat a la celebració del judici.
AL·LEGACIONS DE PARCIALITAT DEL TRIBUNAL PER PART DE LES DEFENSES: La instrucció del cas la va dur a terme el Jutjat d’instrucció 18 de Barcelona i l’enjudiciament la Secció 8 de l’Audiència Provincial de Barcelona. Els advocats defensors dels processats, a diferència dels de l’acusació, van manifestar a la Comissió una desconfiança amb la imparcialitat del Tribunal jutjador. Articulaven les raons de sospita de parcialitat en base a dues circumstàncies. En primer lloc, que aquest Tribunal va ser el mateix que en diverses ocasions va ratificar la situació de presó provisional incondicional dels processats i va resoldre, en apel·lació i en sentit desestimatori, totes les incidències o peticions de diligències d’investigació peticionades per les defenses durant la fase d’ instrucció dels fets. El Tribunal hauria tingut –segons els esmentats advocats- un coneixement prejudicial excessiu del fons de l’assumpte que podia afectar a la seva aparença d’imparcialitat objectiva i subjectiva. Els arguments emprats en aquestes decisions judicials causaven especial temor o sospita de que el Tribunal disposés d’una idea preconcebuda dels fets succeïts. En segon lloc, l’altre motiu de dubte sobre la imparcialitat del Tribunal deriva –segons els advocats- de la denegació, continguda en la interlocutòria de 7 de novembre del 2007, de gran part de les proves sol·licitades per les defenses en el judici oral.
En aquest sentit, la Comissió de Defensa, després d’examinar atentament les actuacions del Tribunal anteriors a la celebració de la vista, no pot deixar de manifestar la seva preocupació davant determinats judicis de valor, continguts en especial en les resolucions relatives a la situació personal dels acusats, que en la mesura que expressen prejudicis ideològics i conviccions prèvies del Tribunal, podrien ser incompatibles amb la imparcialitat exigible a la funció jurisdiccional.
LIMITACIONS AL DRET DE DEFENSA: La Comissió de Defensa ha constatat que des de les primeres actuacions han existit versions contradictòries sobre les circumstàncies de fet que ocasionaren les greus lesions a l’agent municipal.
Els agents de la policia presents en el lloc, segons les seves pròpies declaracions, així com les del personal sanitari del 061, no tenien clar en la matinada dels fets, l’origen i la dinàmica comissiva de la lesió, i es plantejaven diverses hipòtesis. Mentre uns l’atribuïen al llançament d’un test des del terrat o un balcó de l’edifici (per exemple, la declaració de l’agent 19.581 i del metge del servei del 061 que va atendre al ferit en primer lloc), altres agents sostenien la versió que la lesió hauria estat produïda per una pedra llençada des del carrer pels acusats (per exemple, la declaració de l’agent 24147 i el 24738). Des del punt de vista mèdic, cal dir que els dos metges forenses del Jutjat de Guàrdia consideraven compatible les dues versions amb les ferides del guàrdia urbà. No obstant, per els altres quatre pèrits mèdics aportats per les defenses seria impossible explicar científicament les ferides per el mecanisme de producció al·ludit per l’acusació perquè, en síntesis, consideren que l’impacta frontal hauria d’haver estat brutal (literalment amb la força d’una catapulta) per tal de provocar una caiguda cap endarrere prou enèrgica per aconseguir que, amb el xoc contra el terra, l’agent es fracturés el crani a la part occipital i lateral.
En aquest sentit, cal assenyalar que el Sr. Joan Clos, llavors Alcalde de Barcelona, ja en el matí del 4 de febrer del 2006 va declarar pública i rotundament, després de visitar a l’Agent hospitalitzat, que la lesió s’havia produït com a conseqüència d’un test llençat des del balcó de l’edifici on s’hi estava celebrant una festa (Catalunya Radio, entre altres emissores, a partir de les 12:00h). Aquesta versió dels fets fou ratificada un altre cop dos anys després, en data 7/01/08 i en el segon dia de la sessió del judici, pel propi ex-alcalde en el programa televisiu de TV3 anomenat La nit al Dia i dirigit per la periodista Mònica Terribes. L’ex-alcalde va aclarir, en el decurs de l’entrevista, que la informació que transmeté a l’opinió pública en el seu dia provenia d’un informe policial que se li havia facilitat (http://www.3cat24.cat/videos/)
Per altra banda, en el lloc dels fets la policia científica no va poder recollir possibles vestigis –com pedres, el suposat test, o restes biològiques dels acusats i de la víctima- perquè l’empresa de neteja municipal havia procedit prèviament a la neteja de la zona, segons consta en el foli 6 de les mateixes actuacions.
Ateses les anteriors consideracions, la Comissió de Defensa estima que era imprescindible una investigació judicial aprofundida respecte de les dues versions contradictòries, a fi de determinar amb plena certesa l’origen i procedència de l’objecte causant de la lesió, ja que de resultar provat que l’impacte procedia de l’edifici, els acusats –que tal com consta en l’atestat policial, foren detinguts al carrer- quedaven exculpats.
En aquest sentit, les defenses proposaren la pràctica d’una sèrie de diligències d’investigació, tant en fase d’instrucció com en fase de judici oral, tendents a demostrar la versió exculpadora. La denegació per part del Jutjat d¡Instrucció i, en el moment d’admissió de proves, per part del Tribunal de la pràctica totalitat de proves rellevants proposades per la defensa ha significat que ha quedat sense investigació judicial la hipòtesis sobre la causa de la lesió que hauria exculpat als acusats. Entre les proves no admeses podem citar la negativa a prendre declaració com a testimoni a l’ex-alcalde Sr. Clos, a sol·licitar l’aportació a la causa de l’ informe policial a que aquest feia referència, o a oficiar al servei municipal de neteja per esbrinar qui havia donat l’ordre de neteja del lloc dels fets i en quins termes. Igualment va ser denegada la sol·licitud d’examen del lesionat per part dels perits, judicials o nomenats per les parts. En aquest sentit, cal dir que els advocats de l’acusació no han comunicat a la Comissió cap queixa sobre alguna possible vulneració de garanties processals o materials en la tutela dels interessos dels seus representats.
La Comissió de Defensa considera que la denegació de proves pertinents i rellevants per aclarir la possible veracitat de la versió exculpadora dels acusats constitueix una greu limitació del dret de defensa i una vulneració del dret dels mateixos a un judici equitatiu per un tribunal imparcial.
DESENVOLUPAMENT DEL JUDICI: En el transcurs de les sessions del judici la Comissió considera que no es van produir incidències de caràcter greu que afectessin l’aparença d’ imparcialitat del Tribunal.
No obstant, la Comissió constata que en el curs de la vista es van produir impediments i interrupcions en l’ús de la paraula d’alguns advocats –fins i tot en la fase d’informe- en exercici del dret de defensa. Aquests incidents van quedar reflectits en les oportunes protestes i van dificultar la tasca de defensa dels advocats dels acusats. En aquest sentit, cal destacar la queixa dels advocats perquè no es va garantir suficientment la incomunicació entre els testimonis policials de càrrec.
Per altra banda, els observadors de la Comissió, en la quarta sessió del judici, van poder presenciar un incident del Tribunal respecte les autoritats diplomàtiques d’altres països, en el que aquests es sentiren menyspreats. La negativa del Tribunal a facilitar que els mencionats observadors poguessin assistir al judici fou rebuda per una part del públic assistent, en la majoria composat per agents de la Guàrdia Urbana, amb un aplaudiment ostensible, en contra d’allò previst en l’article 686 de la Llei d’Enjudiciament Criminal en relació a l’article 191 de la Llei Orgànica del Poder Judicial respecte les mostres d’aprovació i desaprovació per part del públic. En aquest sentit aquesta Comissió considera que la Sala no va actuar adequadament davant aquest comportament, atès que no va corregir o advertir als assistents d’aquestes manifestacions improcedents.
Barcelona, a vint-i-vuit de gener del dos mil vuit
Comissió de Defensa i del Lliure Exercici de l’Advocacia
Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona