Comunicat davant l'aprovació de l'anomenada "Directiva de la Vergonya"

COMUNICAT

 

Davant l’aprovació per unanimitat el passat dia 22 de maig per part del Comitè de representants permanents de UE (COREPER) de l’anomenada Directiva relativa als procediments i normes comunes en els Estats membres pel retorn dels nacionals de tercers països que estan irregularment en territori europeu, l’Associació Catalana per a la defensa dels Drets Humans volem manifestar la nostra oposició al contingut de la mateixa atès que comporta un greu retrocés en matèria de drets humans de les persones, en concret de les persones immigrants en situació irregular, i molt especialment dels menors.

En aquest context és important recordar que tots els Estats membres de UE són part del Conveni Europeu de Drets Humans (1950) i el text de la directiva que passarà al Parlament Europeu durant aquest mes de juny no respecta el contingut d’aquesta declaració, que forma part dels ordenaments jurídics dels Estats.

La Directiva recull, entre d’altres, algunes previsions que com a juristes ens preocupen molt perquè comporten una manca de garanties i de respecte pels drets de les persones i els principis bàsics de l’Estat de Dret, concretament:

– S’estableix la possibilitat de privar de llibertat les persones durant un període de 18 mesos per una falta administrativa.

– Aquest tancament de les persones no nacionals indocumentades està previst que es faci en centres d’internament, centres que per la seva manca de cobertura legal i per les seves condicions de salubritat han estat denunciats en reiterades ocasions. A més, preveu que en els territoris que no disposin d’aquest centres de detencions d ‘estrangers, aquests puguin ser ingressats en presons comuns.

La directiva obre la porta a la detenció de menors estrangers indocumentats en centres especials per faltes administratives, pel sol fet de no tenir una autorització de residència.

– No garanteix l’assistència jurídica gratuïta pels ciutadans estrangers irregulars davant aquestes mesures sancionadores i restrictives de drets fonamentals, com és la llibertat i la dignitat de la persona. La directiva recull que l’assistència pot ser gratuïta, però no obligatòriament gratuïta.

S’estableix la possibilitat d’imposar a les persones expulsades una mesura d’allunyament del territori europeu, és a dir, una prohibició d’entrada de fins a 5 anys . Per tant, es preveu una doble sanció pel mateix fet, vulnerant principis propis del règim sancionador.

 

Aquesta directiva preveu mesures contràries als principis de l’Estat de dret donat que legitima la privació de llibertat de les persones sense haver comès cap delicte. Per altra banda, moltes de les previsions contingudes en la directiva respecte a la llibertat personal, tutela judicial efectiva, dret de defensa, principi de presumpció d’innocència i altres garanties jurídiques dins dels processos administratius sancionadors podrien vulnerar algunes de les previsions constitucionals de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol.

La duració desproporcionada de la detenció fins a 18 mesos de les persones sotmeses a procediments administratius sancionadors i la manca de control judicial en alguns procediments no respecten el contingut de l’article 17 de la Constitució espanyola segons la interpretació que n’ha fet Tribunal Constitucional (STC115/1987).

 

Per això, ens volem adherir a la campanya de denúncia de la directiva que han iniciat nombroses entitats de la societat civil, així com diverses associacions de juristes, per tal de requerir als responsables dels Estats membres, i en concret al Govern espanyol, que no donin suport a aquest document, que entrarà en el Parlament Europeu aquest mes de juny i que desprès haurà de ser aprovat pel Consell de Ministres de Justícia i Interior, donat que el seu contingut és contrari al marc normatiu espanyol i internacional i legitimaria una sistemàtica vulneració dels drets de les persones no nacionals en situació irregular, consolidant una política de segregació entre nacionals i no nacionals, en definitiva entre persones.

 

 

Barcelona 3 de juny de 2008.