Declaració davant el judici Bateragune

El proper 27 de juny arranca a l’Audiència Nacional un judici la sentència del qual pot establir un precedent referencial de  transcendència cabdal per al País Basc. En un doble sentit: jurídic, en relació amb els casos de presumpta il·legalització pendents de resoldre; i polític, en definitiva, per la gran repercussió que pugui tenir en l’actual procés de configuració de l’escenari polític basc.

Ens referim al cas ‘Bateragune’, on es troben encausades vuit persones, dues d’elles de particular significació com són Arnaldo Otegi, empresonat des de la seva detenció el 13 de octubre de 2009 i Rafa Díez Usabiaga, en llibertat provisional sota fiança rere sis mesos de presó. La resta de persones processades són Arkaitz Rodriguez, Sonia Jacinto i Miren Zabala, empresonades des de la data referida, així com Txelui Moreno, Amaia Esnal i José Luis Serra, en llibertat provisional sota fiança.

Com amb en tots els processos vinculats a la il·legalització  d’organitzacions i partits polítics, entenem que suposa una flagrant violació dels Drets Humans, com ara els de la llibertat d’expressió o d’associació, factor que li confereix una extrema gravetat des del el punt de vista democràtic. Aquest és es el motiu que ens impulsa, als sotasignants del present manifest, a adoptar la present iniciativa.

No és, d’altra banda, un procés que freturi de paradoxes cridaneres. En sentit oposat a les instàncies judicials espanyoles, la generalitat del país concedeix credibilitat al fet de que les persones processades es trobaven en el moment de la detenció plenament implicades en un projecte de gran abast, la finalitat evident del qual és un escenari democràtic definitiu per a Euskal Herria, sense violència política en general, sense violència d’ETA en particular.

Aquest projecte, on els processats han desenvolupat un particular protagonisme, es troba en l’origen d’esdeveniments com la declaració d’Altsasu o la ponència que va donar peu al document Zutik Euskal Herria, així com a pronunciaments i compromisos tan significatius como la declaració del Palau Euskalduna del 7 de febrer passat, i fins i tot d’una una alternativa electoral com Bildu, legalitzada a instàncies del Tribunal Constitucional.
Tampoc no deixa d’ésser un contrasentit flagrant que, esperant  encara la sentència del Tribunal Constitucional relativa a la legalització de Sortu, l’Audiència Nacional pretengui prendre davantera accelerant la vista oral d’aquest judici.

Es necessari alliberar el present, i sobretot el futur, de les cadenes del passat. Els sumaris heretats de situacions anteriors s’haurien de resoldre en la direcció dels nous temps, sense donar espai a que nostàlgics de l’ahir assetgin des de l’àmbit judicial l’actual esperança de tot un país, de tota una societat.

És necessari posar fi als judicis que obstaculitzen la nostra esperança i substituirlos per iniciatives de resolució que facilitin la canalització definitiva del conflicte polític en termes exclusivament democràtics.

Des d’aquesta convicció, aquelles i aquelles que firmem aquest document ens sumem a la crida a la ciutadania basca per que es manifesti sota el lema ‘No als judicis polítics’, que el proper 2 de juliol recorrerà Donosti.

La transcendència d’allò que ens juguem és massa gran. La  consciència crítica del conjunt de la societat basca al respecte ha d’arribar de manera nítida a les instàncies polítiques i judicials de l’Estat espanyol. Situar-se a l’alçada dels esdeveniments exigeix donar un pas endavant. És el moment del protagonisme actiu. Heus aquí una bona oportunitat per a que, també des de la societat catalana, ens afegim a la denúncia d’un procés contra aquells dirigents polítics que, responsablement, estan rere el nou escenari d’esperança que es viu al País Basc. Escenari que en bona mesura va ser avalat, de forma clara, el passat 22M a les eleccions municipals.
Barcelona, a 1 de juliol de 2011

 

[Adhesions inicials]
Josep-Lluís Carod Rovira, ex vicepresident de la Generalitat de Catalunya
August Gil Matamala, jurista
Jaume Asens, advocat, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats
Vicent Partal, periodista
Humbert Roma, periodista
Jordi Miralles, diputat al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA
Marc Sanglas, diputat al Parlament de Catalunya per ERC
Anna Simó, diputada al Parlament de Catalunya per ERC
Pere Aragonès, diputat al Parlament de Catalunya per ERC
Antoni Strubell, diputat al Parlament de Catalunya per SI
Adam Majó, regidor de la CUP a Manresa i membre del Secretariat Nacional
Albert Botran, regidor de la CUP a Molins de Rei i membre del seu Secretariat
Gabriela Serra, membre del moviment pacifista
David Fernandez, periodista

 

Per a adhesions: pau.demos.paisbasc@gmail.com