L'ACDDH s'adhereix a la denuncia de maltractaments en la deportació de dos interns del CIE de Zona Franca

Barcelona, 9 de maig de 2012, – David Bakrazde i Shalva Thurabelizde, ciutadans de Girona amb nacionalitat georgiana, van ser deportats ahir dia 8 de maig al matí. David va ser detingut el 8 de març de 2012 i ahir dia 7 va complir els 60 dies de privació de llibertat, límit màxim d’estada al CIE. Tots dos interns estan plenament arrelats en la societat catalana, tal com han assenyalat els seus advocats, el Síndic de Greuges i han recollit diversos mitjans de comunicació. David viu a Girona des de fa 7 anys, juntament amb els seus dos fills de 12 i 2 anys i la seva parella, que té permís de residència. David i Shalva van iniciar una vaga de fam en resposta al maltractament que va patir David com a represàlia per exigir tractament mèdic per a un altre intern. David va interposar una denúncia per maltractaments davant el Jutjat d’Instrucció núm. 18, el qual, tot i la sol·licitud de que David prestés declaració urgentment perquè podia ser deportat en qualsevol moment, no ha pres declaració ni a ell ni als testimonis dels fets, també deportats.

El dia 26 d’abril al matí David i Shalva, fruit de la desesperació que els generava el fet de separar-se de les seves famílies, de veure com el seu projecte de vida es trencava, van autolesionar-se produint-se talls als braços i a l’abdomen. Els van portar a l’hospital i en poques hores els van tornar a internar al CIE. A les 18h del mateix dia l’advocat de David va anar a visitar-lo i va constatar el seu greu estat físic, ja que no podia estar assegut i es retorçava del dolor. Malgrat el pèssim estat de salut en què es trobaven, van decidir traslladar-los a Madrid la mateixa nit del 26 al 27 d’abril en cotxe per expulsar-los d’allà. Quan portaven mitja hora de
trasllat, es van autolesionar de nou i van ser traslladats a l’hospital. Una mesura tan extrema i desesperada com la seva autolesió va evitar que fossin deportats en un avió noliejat pel Govern.

Un gran nombre de persones que han conegut la situació s’han mobilitzat per la situació de David i Shalva sol·licitant que el Govern no els deportés, fins i tot apel·lant a una solució humanitària. El Síndic de Greuges va demanar per carta al ministre d’Interior que estudiés la revisió de l’ordre d’expulsió apel·lant l’interès dels menors i l’arrelament acreditat.

No obstant això tots dos han estat deportats, desoint les peticions del Síndic, de diverses organitzacions de drets humans i de la Comunitat religiosa ortodoxa de Girona. Tot just dues hores després d’arribar a Geòrgia, David ha parlat amb el seu advocat per telèfon i li ha explicat les circumstàncies en què s’ha produït la deportació: “Quan han aconseguit obrir la cel·la hi havia molts policies, uns 15. Abans que entressin ens hem realitzat talls als braços, en diferents zones del cos. Han entrat molts policies i ens han colpejat a tots, ens han colpejat molt, per tot el cos. Tinc el cos sencer morat. Després ens han posat manilles a les cames i en els braços, i ens han posat cinta aïllant per tot el cos, quedant immobilitzats completament. No ens han portat a un hospital tot i les ferides que teníem. Un metge ens ha curat una mica les ferides, però seguíem sagnant. Ens portaven com si fóssim sacs de patates. Ens han ficat en les furgonetes, semblàvem porcs allà dins. En el camí abans de ficar-nos a la furgoneta ens han colpejat en repetides ocasions. Quan hem arribat a l’aeroport hi havia molta policia, com 40 policies. M’han ficat per la força a l’avió, com si fos un animal, em colpejaven, seguia immobilitzat. Ens han ficat en un avió del govern. No érem moltes persones, unes 15 o 20 a l’avió.

Davant d’aquesta situació, manifestem davant l’opinió pública que:

És absolutament inadmissible que el Govern finalment hagi executat la deportació d’aquestes dues persones tot i el seu arrelament a Catalunya, i que no hagi escoltat les reclamacions del Síndic de Greuges, ni de a les organitzacions socials, perquè no fossin deportats.

– El Ministeri d’Interior ha demostrat a través de la gestió de la situació de David Bakrazde i de Shalva Thurabelizde que els anuncis sobre el canvi de model dels CIES no són més que una operació de maquillatge per desviar l’atenció de l’opinió pública i de les organitzacions estatals i internacionals de Drets Humans. Aquestes han denunciat les contínues vulneracions de drets humans que s’han produït en els CIES de l’Estat i en l’execució de les expulsions. Així mateix, tot i que existeix un procés penal obert per maltractaments, els responsables policials, en comptes d’obrir una investigació profunda, han tractat de deslegitimar no només als interns, sinó també a les organitzacions i persones que treballen pel respecte dels Drets Humans al CIE de Zona Franca. Un cop més es posa en evidència que no hi ha voluntat política d’assumir les situacions de vulneració de drets que es produeixen en els CIE.

– Considerem inacceptable que el Jutjat d’Instrucció nº 18 de Barcelona no hagi citat a declarar amb urgència a David Bakrazde en les DP 1670/12-D perquè declarés davant del Jutjat i perquè atorgués poders “apud acta”, tot i que així s’havia sol·licitat 10 dies abans de la deportació. Entenem que aquesta inacció afavoreix la impunitat davant les situacions de maltractaments en
els Centres d’Internament d’Estrangers.

– Exigim que el Govern doni a conèixer les circumstàncies en què s’ha produït la deportació dels dos ciutadans, així com que doni explicacions sobre el cost que ha tingut.

– Exigim que s’obri una investigació per part de la Fiscalia, del Síndic de Greuges i del Defensor del Poble, per a que s’aclareixi la situació viscuda pels dos ciutadans de nacionalitat georgiana que han estat deportats, sota una presumpta situació de maltractaments greus, segons ha testimoniat un d’ells.

Així mateix, manifestem que, tot i la opacitat vigent, continuarem denunciant les vulneracions de drets de les persones internades al Centre d’Internament de la Zona Franca i treballarem per a que aquests siguin respectats. No obstant això, recordem que l’única mesura que garantirà definitivament l’efectiva garantia dels drets fonamentals de les persones preses en els CIE és i serà el seu tancament.