L'ACDDH recorda les tancades d'immigrants a les esglèsies

L’ACDDH recorda les tancades d’immigrants a les esglèsies

La dignitat de les persones migrants és una tasca encara pendent

L’ACDDH subscriu el manifest de les entitats que recorden i mantenen la lluita per la dignitat de les persones migrants, més encara després dels fets tràgics a Ceuta. El passat 23 de febrer es va desenvolupar una jornada reivindicativa a la històrica parròquia de Sant Medir, a Sants, de nou a l’església del Pi, i al bell mig de la Plaça de Sant Jaume, en una jornada de dejuni per recordar la vaga de fam del 2001. Aquest és el contingut del manifest:

Colpint l’opinió pública democràtica, la tragèdia de Ceuta palesa un cop més la inhumanitat d’unes lleis i unes actuacions policials, pretesament “dissuasòries”, que tracen amb sang les fronteres de l’Europa fortalesa. La coincidència de les dates ens porta, però, d’altres fets a la memòria: el gener de 2001, arran de la mort – llavors també! – de sis persones, milers d’immigrants van protagonitzar sengles tancades en esglésies de tot l’Estat espanyol. A Barcelona, després de quinze dies de vaga de fam, les tancades es van estendre des de Santa Maria del Pi fins a més de deu altres parròquies. La protesta va desfermar un enorme moviment de solidaritat entre la ciutadania. A les dues setmanes de començar, una gran manifestació de suport, amb més de 50.000 persones, recorria els carrers de Barcelona. Els mitjans de comunicació se’n feien ressò, propiciant l’obertura de negociacions amb el govern – aleshores en mans d’un PP que disposava, com ara, de majoria absoluta.

esglesia_piEl 8 de març, després de 48 dies de lluita, es va signar un acord que garantia la regularització de les persones immigrades que s’havien tancat a les esglésies. Pocs dies després, el llavors ministre Mariano Rajoy estenia els acords de Barcelona al conjunt de l’Estat, encetant així un procés al qual es van poder acollir les persones arribades abans del 23 de gener de 2001. Avui, quan es compleixen tretze anys d’aquell moment esperançador, la Llei d’Estrangeria segueix provocant mort i sofriments: a les aigües de la Mediterrània, però també entre els murs d’uns Centres d’Internament en què, com el de Zona Franca, es produeixen decessos sense aclarir.

Una Llei que soscava els fonaments de la societat democràtica en discriminar una part de la ciutadania, privant-la del dret de desplaçar-se – per por de perdre ajuts o papers – o negant-li, per raó del seu origen, la igualtat de drets. Una Llei que, unida a les polítiques de retallades, està empitjorant de manera dramàtica les condicions de vida de milers i milers de persones. Així, malgrat el retorn als seus països d’origen de moltes i molts immigrants, empesos per la crisi i la falta d’oportunitats, veiem augmentar de dia en dia el nombre de persones “sense papers”. L’exigència d’un contracte de treball fa impossible obtenir permisos inicials, renovacions, reagrupaments familiars… En la majoria dels casos, no parlem de persones acabades d’arribar, sinó d’homes i dones amb cinc, vuit o més anys d’estada i treball, legal o clandestí, a l’Estat espanyol. Les retallades dictades pel govern del PP arriben fins i tot a barrar-los l’accés a la sanitat pública, conculcant drets humans i amenaçant, alhora, la salut de tota la població. Aquesta gestió de la crisi, criminalitza la pobresa, augmenta les desigualtats socials i fomenta el racisme entre la població.

La lluita endegada ara fa tretze anys segueix, doncs, vigent. I segurament més que mai, ara que la nostra societat debat del seu futur, del país que vol construir. Si no hi ha drets i dignitat per a tothom, no podrem assolir l’horitzó de progrés social i de plena llibertat que desitgem. Per això, cridem la ciutadania a manifestar de nou la seva solidaritat.

Cap persona és il·legal!

Tanquem els CIE! Regularització de les persones sense papers!

Sanitat gratuïta i universal! Igualtat de drets! Fora la Llei d’Estrangeria!

Per la seva dignitat… i la nostra!

Fotografia: Samuel Aranda