Mort al Raval en mans dels mossos d'esquadra (I)

Mort al Raval en mans dels mossos d’esquadra (I)

Síntesi del cas de Juan Andrés Benítez i evolució del procediment judicial

Aquest cas va iniciar-se el dia 5 d’octubre de 2013 arran de la mort de Juan Andrés Benítez, un comerciant de 51 anys, al carrer Aurora del barri del Raval de Barcelona en el curs d’una actuació policial dels Mossos d’Esquadra. Al tractar-se d’una mort violenta, segons els metges forenses, es va iniciar un procediment judicial per esbrinar si les circumstàncies en les què va succeir, podien ser delictives. En aquest cas, la Fiscalia (acusació pública) ve impulsant el procediment des de l’inici. La germana de Benítez, de bon principi també va “entrar” al cas com acusació particular i acte seguit va “entrar” l’acusació popular, conformant les tres acusacions que venim actuant al procés judicial. D’inici, la jutgessa va encarregar les tasques d’investigació a la policia nacional al pertànyer al cos de Mossos d’Esquadra els agents investigats per la mort de Benítez.

mort_ravalSegons el relat dels veïns que han declarat, aquella nit, Benítez va entrar en un gran estat d’ofuscació al perdre el seu gos i creient que uns veïns li havien robat, va iniciar-se una forta discussió d’uns minuts, que el veïnat va pacificar. Benítez i el veí van trucar la policia per a que acudís a aclarir la situació. Els agents van demanar la documentació a Benítez qui es va identificar verbalment mentre s’allunyava cap a casa seva, uns metres a la vora, fet que va provocar que una agent intentés retenir-lo. Benítez bruscament es va treure la mateixa del damunt per marxar, fet que va provocar que entre 4 agents l’abatessin al terra, des de on ja no es va aixecar més.

Acte seguit almenys 8 agents haurien col·locat el seu pes sobre Benítez, i haurien exercit violència contra ell, en una seqüència de entre 10 i 20 minuts. Benítez hauria rebut cops a zones delicades del cos, alguns d’ells causats amb una defensa policial, i se li haurien doblegat els membres col·locant-lo en postures molt forçades llarg temps (mans i peus relligats entre sí). Benítez sagnava amb abundància i cridava de dolor, tot i així els agents no s’haurien aturat. La Jutgessa, després de sentir en declaració els veïns, molts dels quals van ser localitzats per la policia nacional en els dies posteriors als fets, alguns per haver aparegut als mitjans de comunicació, va imputar vuit agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Ciutat Vella, entre ells dos Sergents. A posteriori, per d’altres informacions que van arribar al Jutjat, es va imputar dos agents més, una per influir en una veïna per tal que esborrés les imatges que havia gravat de l’actuació policial i un agent per esborrar el bassal de sang que havia deixat Benítez al terra. Els agents, per a la seva defensa, han escollit diferents advocats, entre ells el de la Generalitat de Catalunya que també defensa el govern català que hauria de respondre de  la eventual indemnització als hereus de Benítez en cas de condemna. Actualment, tots els agents han declarat com a imputats, també han declarat els membres del SEM que van auxiliar Benítez, els doctors del Clínic que el van atendre i algun altre veí. També s’han visionat els vídeos de diferents veïns que han aportat al procés i s’han realitzat els anàlisis dels laboratoris i la autòpsia.

Les diferents acusacions plantegem contra els agents uns fets i uns delictes que coincideixen en la seva pràctica totalitat, en suma: el delicte contra la vida (que va de l’assassinat  a l’homicidi), el delicte contra la integritat moral (maltractament), la detenció il·legal, el de coaccions, obstrucció a la justícia, encobriment i el de falsedat documental (falsificació dels atestats policials). La gravetat dels càrrecs, va fer que les tres acusacions demanéssim que els agents haguéssin d’anar a signar cada 15 dies al Jutjat, per assegurar la seva disposició envers la justícia, obligació que ha estat validada per l’Audiència Provincial (superior jeràrquic de la Jutgessa, que resol els recursos que es formulin contra les seves decisions) i continua vigent a dia d’avui. També cal destacar que la Jutgessa, al desembre va acordar transformar el procés en un procediment de la Llei del Jurat ja que l’assassinat i l’homicidi dolós (intencional) han de ser jutjats per un jurat popular. Aquesta decisió es troba actualment recorreguda i serà l’Audiència Provincial qui en pocs mesos conformi o revoqui aquesta decisió.

Com l’origen de la mort de Benítez ha tingut diversos factors desencadenants (mort multicausal) les acusacions haurem de demostrar la incidència de cadascuna d’elles: la cardiopatia prèvia que tenia Benítez, el consum de cocaïna i l’actuació policial violenta (cops i estrés). En l’actualitat, la fase d’investigació es troba molt avançada i queden per practicar poques diligencies de prova. Algunes d’aquestes però, com les ampliacions de les autòpsies, seran molt importants per aclarir el que és l’objecte principal d’aquest procediment judicial: determinar si el agents volien causar la mort de Benítez o van actuar de manera que tot i no voler aquella mort, generaven un risc que feia molt probable aquella mort o bé, que els agents van ser negligents en l’ús de la força, actuant per imprudència lleu o greu.

Per la seva banda, la postura de la defensa dels agents és la de que Benítez era molt agressiu i que havent atemptat contra l’autoritat, se l’havia de detenir i ell es resistia violentament i per això es va haver d’exercir una gran força contra ell, sense que els agents poguessin preveure que podia morir. Per tant, que es tractava d’una actuació policial reglamentària i que els agents no son responsables de que ell es posés en risc, consumint cocaïna i enfrontant-se amb la policia. Cadascuna d’aquestes postures, comportarà acusar per uns o altres delictes, des d’una falta de lesions per imprudència amb resultat de mort al delicte d’assassinat, passant per diversos delictes entremitjos.

En aquest moment, amb caràcter provisional, les parts ja hem concretat la cronologia de fets que entenem que respon a lo succeït, hem individualitzat les conductes que reprotxem a cada agent i hem concretat els delictes que els hi atribuïm. Per tant, en poc temps, es determinarà definitivament si es segueix el procediment per la Llei del Jurat, es resoldrà si tots els delictes que plantegem les acusacions poden prosperar, es practicaran les poques proves que manquen per practicar i ja començarem a enfocar el procés cap a acusacions més definitives de cara al judici que es celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona probablement abans d’acabar el 2014.