Informe sobre persecució política d'advocats a Turquia

Informe sobre persecució política d’advocats a Turquia

Judici contra 22 advocats defensors

Des de 2011, l’ACDDH, com a part de la seva implicació a l’AED (Advocats Europeus Demòcrates), ha seguit amb interès i preocupació els esdeveniments relacionats amb les detencions, imputacions, judicis i condemnes a advocats defensors dels drets humans en aquell país. Dins d’una iniciativa de diverses associacions d’advocats d’Europa, un company de l’ACDDH va ser present, com a observador, a les sessions del judici contra 22 advocats de l’associació turca d’advocats progressistes. Aquest és el seu informe:

Missió d’observació a Istanbul (22 a 27 de desembre del 2013)

Objecte: Procés antiterrorista contra 22 advocats/des de l’associació turca ÇDH (Associació d’advocats progressistes).
Lloc: Centre d’internament de Silivri (1.30h de viatge en autocar des d’Istanbul).
Acreditat com a Observador de: Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

I.- Consideracions generals: La situació a Turquia es molt difícil pels advocats defensors dels DH i els defensors de causes polítiques. La repressió s’estén per tot arreu i alcança a tot tipus d’advocats. La situació política interna és molt delicada, atesa la lluita de poder entre diferents faccions (No cal dir que un dels problemes roman en les diferents branques d’islamistes). Trobant-nos in situ es va produir un fet molt clar, quan la Policia es va negar repetidament a obeir les ordres de la Fiscalia General en el marc d’una operació contra la corrupció en la que s’investigaven membres del Govern.
Per fer-se una idea de la situació només cal saber que els degans de Collegis d’advocats d’Istanbul i d’Izmir estan perseguits penalment per abús de poder o falsificacions, etc.. En el cas d’Istanbul també 12 components de la Junta estan processats, car com el Degà es varen negar a adoptar sancions disciplinaries contra advocats defensors dels acusats pels fets del parc Gezi, tal i com se’ls va exigir des del govern.
El fet més palès que sintetitza d’alguna manera la situació és que en dies passats el Degà d’Istanbul va rebre un atemptat al seu propi despatx del Deganat, quan des d’un helicòpter de l’exèrcit es va disparar una bala contra la seva taula. El degà conserva la bala com a prova del fet perquè òbviament no s’ha tret res en clar, ni hi ha hagut cap investigació seriosa. Els observadors varem visitar el lloc dels fets.
Existeixen diversos processos contra advocats per tot Turquia. Uns dies abans de la missió d’observació es van celebrar audiències contra 46 advocats Kurds acusats de pertànyer al PKK. Aquests advocats havien defensat membres del PKK i havien intentat portar aquella defensa en llengua kurda.
Concretament, el procés contra els 22 advocats de la ÇHD se centra en una gran ofensiva contra l’oposició d’esquerres al país i dins d’un procés galopant d’islamització de Turquia. En aquest marc l’aliat del govern fins a les hores, Imam Fethullah GÜLEN (un dels aliats del partit d’Erdogan AKP) que curiosament viu als USA i té gran influència a la política interna, ha començat a oposar-se a les polítiques governamentals.
Cal apuntar que la islamització de la societat està arribant a l’exèrcit que des del anys 20 (amb el govern de Kemal ATATÜRK i la seva constitució occidentalitzant) era el garant de la laïcitat de l’Estat. Aquest és l’exèrcit que, com es diu a Turquia, cada 10 anys fa un cop d’estat. L’últim intent va acabar amb el processament l’any anterior de 200 militars (entre els quals diversos generals condemnats en primera instància) que varen ser jutjats a la mateixa Sala a Silivri en la que s’està jutjant els 22 advocats/des de la ÇDH.
Tot això, en el marc d’una societat bolcada al capitalisme salvatge, marcada per la corrupció, l’augment de xarxes de solidaritat/caritat islamistes que supleixen les mancances en bens i serveis causats per les polítiques del govern que recentment va rebaixar l’edat per treballar dels menors a 13 anys. A simple vista estan les grandíssimes construccions de luxe sense sentit a les afores d’Istanbul, sense accessos, ni serveis ni urbanització del terreny.

EU_and_Turkey_LAWYERS_Map

II.- La ÇHD: Els 22 advocats/des (9 dels quals empresonats des de fa un any en règim d’aïllament – similar al nostre règim FIES) son membres de la ÇHD. Aquesta associació va ser fundada el 12 març del 1971. El seu propòsit és: “Desenvolupar el dret, a la llum de l’evolució històrica de la humanitat, sobre la base de l’emancipació humana i democràtica, la construcció d’un sistema jurídic basat en la consciència social, treballar per evitar tot tipus d’atacs als drets fonamentals, el dret a la vida i la dignitat”. La ÇHD té 12 adscripcions territorials i prop de 2.500 membres registrats. Les àrees de treball són: La defensa dels sindicats, dels treballadors castigats per reclamar el seu salari, dels estudiants exclosos dels centres educatius, dels activistes polítics que són assassinats o mutilats per una “bala perduda” de la policia, la defensa de les famílies d’aquestes víctimes, de les víctimes de la tortura al carrer i durant la detenció, del poble kurd oprimit, dels polítics kurds, dels advocats kurds que ja no poden exercir, seguir els processos mediambientals, com ara els projectes HES (Energia hidroelèctrica), contra les empreses d’extracció d’or mitjançant cianur, les principals empreses de ciment, l’energia nuclear, la defensa de les persones que viuen en barris marginals i que sota l’aparença d’un desenvolupament urbà acaben al carrer, la defensa de les víctimes dels crims d’honor i els abusos sexuals, seguir el judici de Hrant Dink, periodista armeni que va ser assassinat fa 6 anys quins responsables han estat alliberats, les minories religioses i ètniques, els socialistes, revolucionaris i demòcrates i tots els que tenen una ideologia diferent i pateixen l’opressió del fet de la seva oposició a l’ordre dominant.

III.- El procés: La policia, arran d’una operació de la Fiscalia, va fer l’entrada i registre durant la matinada del 18 de gener de 2013 a més de 15 despatxos i cases d’advocats i a les oficines de la ÇHD a Ankara i Istanbul. Van ser detinguts: Selçuk KOZAGACLI, President de ÇHD, Oya ASLAN, Zeki RÜZGAR, Taylan TANAY, president de la ÇHD d’Istanbul, Güclü SEVIMLI, Güray DAG, Gulvin AYDIN, Serhan ARIKANOGLU, Efkan BOLAC, Ebru TIMTIK, Barkin TIMTIK, Naciye DEMIR, Günay DAG, Sukriye ERDEN, vangolu KOZAGACLI i Özgür YILMAZ. En el moment de l’operació, el ​​president de la ÇHD Selcuk KOZAGACLI estava a Síria. Quan es va assabentar del que estava succeint va tornar el 21.01.13 i va ser detingut al mateix avió (els serveis secrets turs sospitaven que portava proves de la política activa proyhadista a Síria del govern Turc).
Se’ls acusa de pertànyer a l’organització DHKP/C (Front per a l’Alliberament del Poble Revolucionari). La investigació judicial es va tancar el 18 de juliol de 2013. Se’ls acusa d’aprofitar els privilegis dels advocats i d’entrenar els terroristes als seus despatxos.
Els 22 advocats/des acusats/des s’enfronten a penes de presó molt llargues, a mode d’exemple:
Ebru TIMTIK, cadena perpètua.
Selcuk KOZAGACLI, entre 16 i 23,5 anys de presó.
Taylan TANAY, entre 21,5 i 42 anys de presó.
L’Advocacia turca, de forma molt generalitzada, va protestar arran d’aquest procés.
L’acusació del fiscal està plena de referències a la tasca professional dels advocats i se’ls identifica amb els seus clients i les activitats dels mateixos.
Els advocats son acusats de “defensar un gran nombre de membres de l’organització DHKP/C”. La Direcció de Seguretat va tractar de provar aquestes al·legacions sobre la base d’estadístiques. Segons la policia entre 2010 i 2012, 288 de les 470 persones que van ser detingudes per ser membres de DHKP/C varen ser defensades per l’Oficina Legal del Poble (HHB). Totes aquestes persones van acollir-se al Dret fonamental existent a Turquia a no declarar en seu policíaca.
La publicació d’articles sobre advocats en revistes legals es considera prova de la pertinença a l’organització. (diversos articles i informacions sobre Selçuk Kozağaçlı apareguts en dos diaris de l’organització DHKP–C i en altres mitjans audiovisuals).
En aquesta lògica jurídica viciada l’acusació identifica activitats perfectament legítimes dels advocats involucrats amb actes de caire terrorista. Aquesta identificació està prohibida per l’article 18 dels Principis Bàsics de 07.09.90 adoptats pel 8è Congrés de les Nacions Unides sobre Prevenció del Delicte i el Tractament dels Delinqüents de l’Havana: “Els advocats no han de ser identificats amb els seus clients ni amb les causes dels seus clients com a conseqüència de l’acompliment de les seves funcions.”
La política del govern, d’intoxicació de l’opinió pública, viola la presumpció d’innocència. En aquest marc la Policia d’Istanbul va donar a conèixer informació relativa a l’esfera privada dels advocats/des detinguts/des.
La investigació vulnera principis bàsics de la defensa impedint un judici just. L’acusació es basa en documents –via correu electrònic- lliurats a les autoritats turques per les autoritats judicials belgues, sense que es conegui el seu origen ni existeixi cap cadena de custòdia. Son del 1999 i 2003 i se’ls anomena “els documents holandesos i belgues”. Aquests documents van ser enviats a Turquia al 5 de febrer de 2007. No obstant això, no es va obrir la investigació contra l’Oficina Legal del Poble fins el 2012 (6 anys en mans de les autoritats turques). L’autor d’aquests escrits no es coneix i van fer servir noms en clau, desxifrats sense que es conegui el sistema emprat. Evidentment un material probatori documental tan ambigu i arribat al procés de forma tan irregular no pot ser tingut en compte en seu penal.
Els escorcolls van ser irregulars, atès que la Secció 130 de la Llei de Procediment Penal (CMK) requereix “un tribunal” per a les recerques en les oficines dels advocats. Aquesta disposició particular també està continguda en la Llei de l’advocacia turca.
Les ordres de registre van ser redactades de forma poc clara i concisa, sense indicació dels sospitosos encausats. Els escorcolls es van dur a terme sense l’advocat o advocada, fiscal o Degà del Col·legi d’advocats presents. La presència del Degà en aquestes entrades i registres és preceptiva.
Així mateix, durant l’entrada i registre a les oficines de la ÇHD es va negar l’accés al degà d’Istanbul, Umit KOCASAKAL.
L’accés a la causa no ha existit per a les defenses ni pels acusats fins al tancament de la instrucció. L’Article 153.2 de la Llei de Procediment Penal (CMK) permet imposar restriccions a l’exercici dels drets de la defensa i en particular l’accés als elements de la declaració, però només en casos necessitat absoluta per a la investigació.
A la presó hi ha instal·lades càmeres a les cel·les les 24 hores del dia. Els advocats/des presos estan en règim d’aïllament. Els homes son a presons d’alta seguretat i les dones a presons normals.

IV.- Preparació del Judici:
A.- El judici se celebra davant la secció 23a de l’Alt Tribunal Penal a Silivri (Criminal Court Campus) contra 22 membres de ÇAĞDAŞ HUKUKÇULAR DERNEĞI (ÇHD):
Selçuk KOZAĞAÇLI, Taylan TANAY, Barkın TİMTİK, Ebru TİMTİK, Oya ASLAN, Günay DAĞ, Naciye DEMİR, Şükrüye ERDEN, Nazan BETÜL, Vangölü KOZAĞAÇLI, Özgür YILMAZ, Avni Güçlü SEVİMLİ, Güray DAĞ, Gülvin AYDIN, Efkan BOLAÇ, Serhan ARIKANOĞLU, Zeki RÜZGAR, Mümin Özgür GİDER, Metin NARİN, Sevgi SÖNMEZ, Alper Tunga SARAL, Rahim YILMAZ i Selda YILMAZ.
B.- Observadors estrangers: Varen assistir 1 advocat alemany (Thomas Schmidt) de l’ELDH, 2 advocats (Dündar Gürses i Hans Langenberg) de l’associació holandesa Lawyers for Lawyers, 1 advocat belga (Jan Fermon) secretari de l’AIJD, 1 advocat italià (Ezio Mencione) mandatat per l’AED (Advocats Europeus Demòcrates) pel Legal Team Italia i president de l’UCPI (Unione delle Camere Penali), el company francès membre de la Junta de govern del Col·legi d’Advocats de Paris (Carbon de Sèze) i altres advocats a títol personal d’Alemanya i Àustria.
C.- Briefing al Col·legi d’advocats d’Istanbul: El dia 23 de desembre, per part d’advocats lligats al procés, es va donar una explicació tècnica sobre el procés en sí mateix i sobre la Llei antiterrorista Turca. La Llei turca del 1991 dona una definició molt abstracta de terrorisme, en la que s’inclou l’enaltiment i remet a la Llei penal general quan el fet no està descrit. El Tribunal (3 magistrats) anomenat, Tribunal Especialment Autoritzat, constitueix una jurisdicció especial/excepcional i és l’hereu del Tribunal de Seguretat de l’Estat (2 jutges civils i 1 jutge militar). Els elements de prova de l’acusació son molt irregulars:

1.- Els testimonis secrets (que no tenen cap base a la legislació turca) només son verificables pel Tribunal, han declarat davant altres Tribunals sense presència de les defenses i no declararan a la vista del judici. Les defenses no han pogut interrogar-los sota principis d’immediació i contradicció. Aquesta prova és crucial.

2.- S’aporten per l’acusació pública documents enviats via telemàtica des de Bèlgica (Documents holandesos i belgues), datats el 1999 i 2003, sense que es conegui qui els ha enviat i ni qui els ha rebut i el tractament que puguin haver rebut, després d’estar 6 anys en mans de la Policia. Els originals no son a la causa. Aquests documents, van servir de prova en un altre procés a Bèlgica, on part dels acusats van ser absolts del càrrec de pertinença a Grup Terrorista (ne bis in idem). Segons l’acusació, en aquests documents hi apareixerien els noms codificats dels acusats. La forma de descodificació roman desconeguda.

D.- Prèviament al briefing, s’havia mantingut una roda de premsa al Col·legi d’advocats d’Istanbul amb participació molt activa del Degà. Després es va celebrar una manifestació amb centenars d’advocats togats pel carrer que va ser aturada per la policia (per un dispositiu desproporcionat) molt abans d’arribar al destí (Pça. Taksim). El Degà d’Istanbul hi va participar amb membres de la Junta. Va fer un discurs molt encès en relació al paper dels advocats en defensa de les llibertats a sobre d’un vehicle al mig del carrer, davant la Policia, acusant-la de defensar el feixisme.

V.- Del Procés i el Tribunal:
El Tribunal seu sota unes enormes lletres daurades: LA JUSTICIA ES LA BASE DE L’ESTAT (Adalet Mülkün Temelidir). És el Tribunal especialment autoritzat (Özel Yetkili Mahkeme). El president del Tribunal es mostra especialment conciliador des del principi. A la Sala creix el temor de que no sigui més que una conducta interessada, atès que la Sentència estaria dictada d’antuvi des de l’executiu. El traductor ens diu que un proverbi turc resa: “No hi ha pitjor tirà que el que somriu”.
Un dels elements que crea més debat i denuncia és la forma en que es tria els membres del Tribunal en aquests tipus de processos. Son triats per l’Alt Consell de Jutges i Fiscals (HSYK) que està compost per 22 membres: Ministre de Justícia (President), 1 membre de la Secretaria del Ministeri de Justícia, 10 Jutges de 1a instància, 3 de Tribunals d’Apel·lació, 2 membres del Consell d’Estat, 1 membre de l’Acadèmia de Justícia de Turquia i 4 Juristes i advocats triats pel President de la República.
Les acusacions més greus son d’assassinat de policies, lesions i pertinença a grup terrorista (també a l’estranger). Una de les proves es basa en que els acusats emprarien noms en clau que han estat desxifrats sense que es conegui per qui ni el sistema utilitzat (Documents holandesos i belgues del 1999 i 2003). Se’ls acusa de ser el braç polític de l’organització DHKP/C.
La idea de l’acusació és simple: transformar en fets sòlids una multitud de fets petits, insignificants, inconnexos i no incriminatoris. El fet d’anar a manifestacions, cantar a les mateixes fora un fet. Anar al enterraments dels seus clients acusats de pertànyer a grups terroristes n’és un altra. Una altra fet es basa en la troballa als escorcolls d’un poema que parla d’advocats i terroristes. El fet d’assessorar els seus clients per que s’acollissin al seu Dret a no declarar (reconegut a la legislació turca) en seu policíaca també es considera incriminatori.
En l’acta d’acusació, un dels crims comesos pel president de la ÇHD es descriu com: Actuar en la direcció de proposar una estratègia de l’organització terrorista en fer declaracions com “Torturar a una persona ferida és il·legal, independentment de la imputació. Seguim amb atenció aquests esdeveniments”. Segons l’escrit d’acusació, dir que “la tortura és un crim” és un acte que prova la pertinença a una organització terrorista.
No es pot filmar o fer gravacions d’àudio a dins de la Sala.

VI.- Les audiències:
El dia 24: Hi son tots els acusats. La sala especial per aquests tipus de judicis, de grans dimensions, encabeix més de 500 advocats defensors a banda i banda (a Turquia no hi ha límit d’advocats defensors per acusat). Micròfon en mà que corre par la Sala, tots els advocats es presenten ràpidament al Tribunal (cada dia l’operació dura 1,5 hora). El Tribunal i el Ministeri Públic estan en la posició més elevada de la Sala. Els observadors internacionals se situen amb els seus traductors i impedeixen la presència de part del públic en el petit lloc habilitat a l’efecte (150 persones). La zona pels acusats te un aforament de més de 200 llocs (mesos abans havien sigut jutjats uns 200 militars, per un intent de cop d’estat). A la primera pausa el Tribunal permet als observadors situar-se al mig de la Sala, darrera dels acusats, que tot i així queden molt lluny. Hi ha observadors de Col·legis d’advocats turcs. A la Sala només es pot veure una dona -d’edat- amb vel.
Els acusats renuncien a la lectura de l’acusació (625 folis). Malgrat això el Tribunal procedeix a la lectura d’un resum de l’escrit d’acusació dissenyat per ell mateix. El President finalment, declara que la no lectura de l’acusació completa no serà motiu d’apel·lació i que el Parlament ja treballa per legislar a l’efecte.
Tots els acusats han demanat a llurs advocats que la defensa sigui política i no tècnica. Seguidament pren la paraula el primer acusat Selçuk KOZAGAGLI. El seu al·legat dura unes 10 hores. És un discurs acalorat contra la misèria, la mort, la impunitat i el capitalisme. Denuncia la situació social a Turquia i la persecució de la dissidència i que es deté l’advocat davant la impossibilitat de detenir tots les seus defensats. No reconeix la legitimitat del Tribunal però a l’hora li dirigeix el discurs. Afirma el dret a la revolta quan l’Estat ataca o no defensa els ciutadans, car la pròpia Constitució ho afirma com Dret a resistir. Denuncia el crims de l’Estat. Anomena la seva detenció segrest. No es necessiten Jutges que callen com a les dictadures. Considera que està pagant un peatge/preu per la seva activitat professional i política. Expressa la preocupació per la lluita de classes i no per l’historia oficial. Acusa a la justícia de claudicar i deixar-se humiliar pel Govern (especialment en el conflicte Kurd). El seu discurs fa constant referència a intel·lectuals i politics europeus (El mite d’Antigona, Marc Roberts, Louis Blanc, Heidegger, Hegel, etc..).
Parlen seguidament en el que resta del segon dia i el tercer els demés acusats (només els empresonats). Els discursos, molt menys densos i expressius, segueixen amb la denuncia de la situació dels més desafavorits i en la denuncia de la il·legalitat del Procés. S’explica el cas d’un pres mort torturat a la presó d’Ankara que no va poder ser reconegut pels seus pares a causa de l’estat del cadàver. Des de que l’AKP (el partit d’Erdogan) és al poder han mort 2000 persones a les presons. Quan la policia mata algú al carrer extreu en públic les bales del cos. Es denuncia la manca de seguretat en el treball dels menors.
Acabats els al·legats dels acusats, ja al final del tercer dia, els advocats/des prenen la paraula. Uns 15 es dirigeixen al Tribunal en intervencions de 15 minuts aproximadament. Entre les intervencions cal destacar, per llur valor simbòlic, les dels Degans de Col·legis d’Advocats presents.

Final de les sessions: Els 3 dies d’audiències varen concloure el 26 de desembre a les 19.00h aproximadament. El Tribunal es va retirar a deliberar i unes 2 hores més tard va anunciar en audiència publica la seva decisió d’alliberar 4 advocats/des. Els advocats estrangers comenten que l’acusació sembla prendre una altra orientació i que comença a perdre entitat.

VII.- Valoració i Conclusions:
El procés va durar tres dies (altres audiències es celebraran els propers mesos) sota un gran dispositiu de seguretat tant pel camí com a fora i a dins de la sala. Els observadors no varem patir cap situació anòmala o difícil en relació al dispositiu de seguretat posat en marxa. Una vegada identificats el primer dia varem gaudir de llibertat de moviments (ni tant sols passàvem els controls de metalls).
Actualment el govern d’Erdogan pateix una gran inestabilitat política i es produeixen esdeveniments a totes les grans ciutats.
La manca de divisió de poders a Turquia és palesa. La judicatura respon habitualment i natural als designis de l’executiu.
La policia actua amb total impunitat.
La tensió institucional interna fa molt conflictiva la situació social i política.
Dies abans, i davant les protestes per aquest procés i un altre amb més de 40 advocats/des acusats/des, els que demanaven la llibertat dels seus companys/es varen ser desallotjats de dins l’enorme Palau de justícia d’Istanbul amb gasos lacrimògens.
Un dels punts importants en l’actualitat és la intervenció del Govern turc en defensa i amb ajuda econòmica als Yhadistes que lluiten a Síria. Els advocats acusats han participat activament en la denuncia d’aquesta política, juntament amb les organitzacions a les que pertanyen o defensen.

A continuació cal fixar alguns punts:
1) Sens dubte, aquest és un procés polític, basat en el teorema polític de neutralitzar els defensors legals dels DH i dels desafavorits. S’actua a l’hora directament contra la ÇHD i el seu posicionament socialista i defensor legal de grups armats. En l’acusació, s’inclouen declaracions de testimonis secrets i d’altres persones, que van ser preses entre 2011-2012. En aquelles dates alguns d’aquests ja havien presentat una denúncia contra la Direcció General de la Policia d’Istanbul per organitzar una conspiració. Es coneix que part d’aquests testimonis secrets han manifestat, en presència de la cort que a la Direcció General de la Policia van signar les seves declaracions sota pressió -tot i que aquest punt presenta algun contrasentit-. Tot això no costa a l’acusació.

2) El procés també és polític perquè té lloc al davant d’un òrgan com el Tribunal Especialment Autoritzat designat políticament.

3) El procés, en la manera de la construcció de les proves (“textos secrets” que no seran sotmesos a contradicció en judici, documents electrònics no peritats, les declaracions obtingudes mitjançant tortura, testimonis protegits/secrets que no declararan en aquest procés, etc….), és completament irregular. La confidencialitat advocat-client ha estat violada per l’ús de mètodes de recerca il·legals com les escoltes telefòniques i el testimoni secret. 8 mesos després de les detencions (21 de gener de 2013), l’Oficina del Fiscal de Istanbul va obrir el cas copiant l’informe policial. Aquest conté un munt de xafarderies, distorsió i tergiversació de la informació. La major part de les evidències presentades han estat obtingudes de manera il·legal. La construcció del procés, vist en global, se situa molt lluny dels principis del procés penal tal i com es descriuen a l’art.6 CEDH. (Turquia és membre del Consell d’Europa des del 1949).

5) Cal obtenir un tribunal realment independent i lluny de l’acusació, atès que ara, malgrat la seva independència formal, és només una extensió del govern i de la policia; l’altre idea que subjau és que cal un procés en el que existeixin regles per al menys poder verificar amb contradicció les proves presentades per l’acusació pública. La forma d’elegir el TRIBUNAL COMPETENT NATURAL està totalment viciada per la intervenció en el procés de tria de l’executiu (Alt Consell de Jutges i Fiscals – HSYK).

6) El procés és el reflex de la societat turca -de gran impuls cap a la innovació econòmica i social, però contínuament impregnada -especialment en les seves oligàrquies-  de models i valors pre i antidemocràtics.

7)  La criminalització dels advocats: Com a prova l’acusació aporta gràfics relatius a les tendències polítiques dels clients dels acusats. També apareixen estadístiques sobre quants clients dels acusats es van acollir al Dret Fonamental a no declarar. L’acusació es basa en el fet, no sustentat per proves, que existeix una relació orgànica entre l’oficina legal del poble (HHB) i el DHKP/C. Es considera que la HHB és una subunitat de l’organització en el terreny legal i, per tant, els advocats/des acusats/des formarien part de l’organització.

8) Una investigació marcada per nombroses il·legalitats. En aquest procés es pot afirmar que han existit restriccions injustificades i greus al dret de defensa (Vulneracions de l’art. 6 CEDH).

9) El tracte degradant i inhumà dels advocats durant la detenció policial. Es varen prendre mostres de saliva als acusats i també de sang al company Selçuk KOZAĞAÇLI sense motiu, sense que l’acusació ho demanés i sense que es conegui en l’actualitat per quins delictes serviran d’evidència (Violació de l’art. 5 CEDH).

10) Es pot afirmar d’acord a l’observació realitzada que, des d’un inici en el procés, s’ha produït la violació sistemàtica del Dret a la presumpció d’innocència.

Barcelona, 27 de gener del 2014.

Robert Sabata i Gripekoven
Advocat, col·legiat 20381 – ICAB

N.B.: Per fer entendre la poca solidesa de l’acusació pública cal remarcar que un advocat (Parlamentari del partit Kemalista, CHP) defensa l’Ebru Timtik, que està acusat d’intentar assassinar-lo.
El viatge va ser molt dur i cansat. Les audiències interminables en un ambient molt carregat en tots els sentits i existia una gran dificultat per entendre les traduccions simultànies (xiuxiuejades a cau d’orella) malgrat la bona feina dels voluntaris.