L'ACDDH al Parlament pel tancament del CIE

L’ACDDH al Parlament pel tancament del CIE

Compareixences parlamentàries de les entitats pel tancament del CIE de Zona Franca

L’ACDDH, com a membre actiu de la plataforma social “Tancarem el CIE de Zona Franca”, va ser convocada a comparèixer al grup de treball de la Comissió de Justícia i Drets Humans per debatre i sotmetre a crítica el model actual de l’internament i l’expulsió de persones migrants al nostre país. La compareixença de l’ACDDH va tenir lloc el passat 21 d’abril i va estar a càrrec de Josetxo Ordóñez, advocat i soci de la nostra associació.

Aquest grup de treball de revisió del model dels CIE ha debatut sobre el funcionament d’aquests centres i de tot l’entramat que els sustenta. Aquest grup de treball s’ha desenvolupat en el marc de la Comissió de Drets Humans i Justícia del Parlament de Catalunya i actualment està ultimant la seva tasca per consensuar les conclusions. El grup de treball ha celebrat tres sessions i a hores d’ara encara quedaria pendent la celebració de la darrera, tot i que no és segur que aquesta s’acabi duent a terme.

A l’última sessió van comparèixer els representants de SOS Racisme i la Fundació Migra Studium, així com la investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona (UB), Cristina Fernández, Mireia Vehí de Tanquem els CIEs i l’advocat de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Josetxo Ordóñez. Totes les compareixents van coincidir en la demanda de tancar el CIE de la Zona Franca i van definir-lo com “una institució de càstig, repressiva per a la població migrant i un fantasma latent del racisme institucional”.

parlament1

L’advocada Cristina Fernández va arrencar la seva intervenció aportant dades sobre l’ocupació dels CIE durant el període comprès entre els anys 2002 i 2014. Fernández va denunciar l’opacitat de l’administració a l’hora de facilitar aquestes xifres i va titllar el model de privació de llibertat com “ineficient i ineficaç” després d’explicar que 3483 persones van ser expulsades l’any 2014 de l’Estat espanyol de les 7286 que van ser internades als CIE. “350.000 persones van marxar voluntàriament de l’estat l’any 2014, ni per pressupostos ni per drets fonamentals tenen sentit els CIE i les expulsions”, va reblar l’experta en la matèria davant la mirada atònita de les diputades presents al grup de treball.

La següent intervenció va anar a càrrec d’Alba Cuevas, directora de SOS Racisme. Cuevas no va dubtar en definir els CIE com “la màxima expressió del racisme institucional a casa nostra i la UE” i va fer especial èmfasi en la corresponsabilitat de les institucions catalanes “com a Parlament no es poden eludir responsabilitats, no s’hi val escudar-se en la manca de competències per no fer res”. Li va agafar el relleu la representant de Tanquem els CIE, Mireia Vehí, que va denunciar l’existència dels CIE dintre d’un “entramat més complex de repressió i control contra la població migrada on també hi entren les batudes per perfil ètnic”. Vehí va parafrasejar Eduardo Galeano “los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata” abans de carregar amb força contra el protocol de la Policia Nacional espanyola que permet l’ús de mesures coercitives, immobilitzacions i sedacions als vols de deportació. Per finalitzar, l’activista va exigir que es revisés de forma urgent el model de gestió migratòria i va criticar el nou contracte del Ministeri de l’Interior amb les companyies aèries Air Europa i Swift Air per expulsar migrants de l’estat.

“El CIE és una situació d’excepcionalitat que vulnera el dret a la defensa jurídica”. Aquesta va ser la frase amb la qual Josetxo Ordóñez de l’ACDDH va arrencar el seu torn de paraula, on va destacar la seva preocupació per la vulneració del dret d’asil afirmant que “la majoria de persones que demanen asil fugen de conflictes bèl·lics o de situacions de trata”. Ordóñez va explicar a les parlamentàries que durant les expulsions exprés “les persones deportades passen setanta-dues hores detingudes a comissaria sense assistència jurídica”, abans de donar pas a la darrera compareixent, Margarita García O’Meany de la fundació Migra Studium. García O’Meany va descriure casos de persones que feia anys que vivien a Catalunya i van ser tancades al CIE per posteriorment ser deportades. “A les visites al CIE hem pogut constatar que la por dels interns és una constant per les condicions i la incertesa de no saber quan seran expulsats” va etzibar la representant de Migra Studium abans de denunciar que la desatenció sanitària també és una constant al CIE “quan no ho són els maltractaments i les vexacions als interns”.

A continuació va obrir-se el torn de preguntes dels grups parlamentaris i va prendre la paraula la representant de PSC, que va admetre la responsabilitat del seu partit i va anunciar “volem prendre part de la solució”. Seguidament el diputat del Partit Popular, Sergio Santamaria, va iniciar la seva intervenció manifestant el “dol per les morts al mediterrani”, davant la cara d’estupefacció de les assistents a la sessió. No va durar gaire la seva benevolència, ja que minuts més tard, va exigir “posar límit a un negoci lucratiu com el de les màfies, destruir les màfies i les barques a la costa de Líbia” i va demanar a les compareixents “mesures intermèdies” al tancament dels CIE.

Les intervencions van canviar de to quan va prendre la paraula Sara Vilà, diputada de la coalició ICV-EUiA. Vilà va asseverar que “les polítiques repressives no són eficaces” i va confirmar que el seu grup polític volia una comissió d’estudi “ens quedem curts amb el grup de treball, hem de seguir”. Tot seguit el diputat de la CUP-AE, Quim Arrufat, va fer una reflexió sobre el paper de les societats occidentals pel que fa les migracions. “El conflicte migratori està provocat per les desigualtats socials, tenim un món ultra-competitiu on cadascú està fent caure per la seva banda els drets humans”.

Per acabar les intervencions dels grups parlamentaris, CiU va reconèixer que cal un replantejament de les polítiques migratòries a l’hora que va agrair a les compareixents “la vostra tasca en la defensa dels drets humans. El parlamentari d’ERC, Pere Bosch, va recordar els exiliats catalans i es va mostrar interessat a saber quins són els elements fonamentals per bastir una política d’asil modèlica.

Extret de la crònica publicada al setmanari Directa