Judici contra advocats a Istanbul

Judici contra advocats a Istanbul

Informe de la Missió d’observació a Istanbul

El passat 25 de novembre de 2015, el nostre company i associat a l’ACDDH, Robert Sabata i Gripekoven va participar d’una missió internacional d’observació al judici contra 22 advocats a Turquia. Aquesta és la crònica de la seva mirada:

Objecte: Procés antiterrorista contra 22 advocats/des de l’associació turca ÇDH (Associació d’Advocats Progressistes).
Lloc: Palau de Justícia de Çaglayan (Istanbul).
Participant: Robert Sabata Gripekoven (col·legiat 20381 a Barcelona) com observador de part de l’AED-EDL/Advocats Europeus Demòcrates, de la qual és membre fundadora l’ACDDH i observador de part de la Comissió de Defensa del Col·legi d’advocats de Barcelona.

INFORME

L’audiència del judici contra 22 membres de l’Associació d’Advocats Progressista (ÇHD), incloent al President de la ÇHD Selçuk Kozağaçlı i altres membres executius, se celebrà el dia 25 de novembre del 2015 a partir de les 9:30 am.
En aquesta ocasió, i atès que tots els observadors ja coneixien el cas d’antuvi no es va celebrar una reunió explicativa com en altres ocasions. A més el procés roman ancorat en la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada en aquest procés i en d’altres de signe polític molt diferent.

1) Antecedents del Procés: 22 advocats/des estan acusats sota les lleis antiterroristes en l’exercici de les seves funcions professionals. 4 dels advocats acusats van ser alliberats al final de la primera audiència després d’un període de detenció de aproximadament 11 mesos. 5 dels advocats que quedaren detinguts van ser posats en llibertat després d’un període de detenció de 14 mesos en el moment en que es varen declarar inconstitucionals pel Parlament els Tribunals Antiterroristes (Özel Yetkili Mahkeme).
Cal esmentar que s’han produït algunes modificacions en la Llei de Procediment Penal turc des de les audiències anteriors 24, 25 i 26 de desembre de 2013. La data d’entrada en vigor de la modificació/reforma va ser el 21 de febrer de 2014 (llei 6526/14): l’estructura de l’oficina del fiscal i els tribunals que regeixen les accions judicials en contra el Terrorisme han canviat. També hi ha hagut modificacions sobre les regles processals la qual cosa ataca la legitimitat de les proves obtingudes durant el període del processament anterior.
A l’inici d’aquesta audiència les defenses van demanar al Tribunal que sotmetés el cas davant el Tribunal Constitucional. Aquesta demanda es basa en l’argument que no és legítim que el nou Tribunal designat a Istanbul per conèixer de l’assumpte no iniciés el procés i l’heretés tramitat a mitges per la Cort Antiterrorista que ha resultat dissolta per la Llei.

2) El Tribunal (18 AGIR CEZA MAHKEMESI) i la vista:
Jurisdicció ordinària, per 3 jutges
1 acusador públic
La Sala és petita (similar a les de les seccions de l’Audiència provincial de Barcelona)
La defensa va ser representada per 40 advocats aproximadament.
Es planteja la il·legalitat de les proves practicades per les corts anteriors. En propers mesos la Cort Constitucional ha de decidir-se.
La primera estratègia de Defensa continua sent merament política
Seguidament s’apel·la a principis constitucionals (exemples europeus TEDH, il·legalitat proves).
També s’analitzen les falsedats dels atestats i de les proves presentades. A mode d’exemple es pot explicar un incident que es produeix durant l’audiència:
Durant tot el procés es discuteix si les oficines del ÇHD a Istanbul tenien set portes blindades d’accés que van haver de ser esbotzada per la policia a fi d’accedir-hi. Un dels advocats de la defensa demana al Tribunal que demani les imatges a la Policia, atès que no les ha remès així com una gran part del material probatori que encara deté. De cop una part dels acusats alça la veu contra l’advocat en qüestió perquè entén que no és una bona estratègia de defensa. La discussió acalorada segueix durant 5 minuts davant l’extrema tranquil·litat del Tribunal quan el president finalment dona per acabada la discussió i defereix la decisió a una resolució posterior que es prendrà i llegirà públicament al final de l’audiència. Segons ens diuen les imatges son a Internet (jo no les he pogut trobar).
A la fi de la sessió el Tribunal es retira a deliberar. Mig hora després llegeix en públic la decisió (una mena d’interlocutòria) per la que decideix acceptar demanar les imatges sobre les 7 portes de les oficines del ÇHD a la Policia i fixa la continuació del judici pel proper 30.03.16 a les 09:30 hores. Adjunto còpia de la resolució
Cal fer esment del fet que el Tribunal reconeix visiblement la presència dels observadors internacionals, accepta tenir un apropament (sense contacte físic) amb ells/elles i decideix incloure a l’acta de l’audiència una llista. Per donar-li solemnitat es llegeix en veu alta el nom i organització/col·legi del cadascun dels observadors i després es comença el ritual de presentació de cada defensor/a que s’ha d’aixecar cantar el seu nom i col·legi amb un micro que corre per la Sala perseguit de prop per l’agent del Tribunal (Katíp). Adjunto la llista d’observadors/es lliurada al Tribunal.
La participació de l’acusació pública en l’audiència és pràcticament nul·la. Una sola intervenció de pocs segons

3) Del canvi de Tribunal a mig procés/Del Judici:
El 2012 es creen les Corts especialment autoritzades (Özel Yetkili Mahkeme) i s’aboleixen el 2014 febrer. Una nova llei (llei 6526/14) les declara inconstitucionals. El Parlament també va declarar la injustícia que representaven aquestes Corts. S’acorda llavors que la jurisdicció ordinària es faci càrrec dels processos pendents.
Cal esmentar que existeix molta por en la Judicatura (és una qüestió pacífica per tothom) perquè si no segueixen les directrius politiques de l’executiu (Ministre de Justícia/Alt Consell de la Justícia participat majoritàriament per membres de l’executiu) els jutges i fiscals son remoguts del càrrec i/o enviats a destinacions poc atractives o perilloses (ex: la Frontera Siriana, etc..). El primer representant del Ministeri fiscal que va actuar davant el Tribunal Antiterrorista es troba en presó acusat d’activitats contra l’Estat (és membre de la Germandat del clergue: Fethullah Gülen).
Pel que fa l’argumentari jurídic es pot concloure que continua essent el mateix de l’inici tot i que l’enfrontament polític amb el Tribunal sembla aparcat de moment.

EU_and_Turkey_LAWYERS_MapPunts a tenir en compte, recollits a l’informe precedent de 27 de gener del 2014:

i) Sens dubte, aquest és un procés polític, basat en el teorema polític de neutralitzar els defensors legals dels DDHH i els activistes polítics.

ii) El procés, en la manera de la construcció de les proves (“textos secrets” que no seran sotmesos a contradicció en judici, documents electrònics no peritats, les declaracions obtingudes mitjançant tortura, testimonis protegits/secrets que no declararan en aquest procés, etc….), és completament irregular. La confidencialitat advocat-client ha estat violada per l’ús de mètodes de recerca il·legals com les escoltes telefòniques i el testimoni secret. La major part de les evidències presentades han estat obtingudes de manera il·legal. La construcció del procés, vist en global, se situa molt lluny dels principis del procés penal tal i com es descriuen a l’art.6 CEDH. (Turquia és membre del Consell d’Europa des del 1949).

iii) Cal obtenir un tribunal realment independent i independent en relació a l’acusació, atès que ara, malgrat la seva independència formal, és només una extensió del govern i de la policia; l’altre idea que sotgeu és que cal un procés en el que existeixin regles per al menys poder verificar amb contradicció les proves presentades per l’acusació pública.

iv) El procés és el reflex de la societat turca -de gran impuls cap a la innovació econòmica i social-, contínuament impregnada, especialment en les seves oligarquies, de models i valors pre i antidemocràtics.

v) El procés respon a la política de criminalització dels advocats/des. L’acusació es basa en el fet, no sustentat per proves, que existeix una relació orgànica entre l’oficina legal del poble (HHB) i el DHKP/C. Es considera que la HHB és una subunitat de l’organització en el terreny legal i, per tant, els advocats/des acusats/des formarien part de l’organització.

vi) Una investigació marcada per nombroses il·legalitats. En aquest procés es pot confirmar que han existit restriccions injustificades i greus al dret de defensa (Vulneracions de l’art. 6 CEDH).

vii) Es pot afirmar d’acord a l’observació realitzada que, des d’un inici en el procés, s’ha produït la violació sistemàtica del Dret a la presumpció d’innocència i el Dret a un procés equitatiu.

4) Continuació:
– 30 de març a les 09:30 hores al mateix lloc.
– La Sala continua esperant la decisió de la Cort Constitucional sobre la legitimitat del nou Tribunal per Jutjar en base a allò practicat pel declarat inconstitucional Tribunal Especialment Autoritzat en matèria antiterrorista (Özel Yetkili Mahkeme).

Barcelona, el 13 de desembre del 2015.