1) Tipus d’acció: Querella
2) Contra qui i per quins delictes: Contra quatre agents dels Mossos d’esquadra per delictes contra la integritat moral, lesions i falsedat documental.
3) Òrgan judicial on s’interposa acció: Jutjat d’instrucció 29 de Barcelona (DP 1655/2007-D i posteriorment PA 83/2010-S)
4) Breu relat del fets denunciats: Els fets, sempre segons els fets provats en la sentència, es remunten a la nit del 4 d’abril de 2007 quan una ciutadana d’origen rus tornava a casa després d’un sopar. En no trobar les claus per entrar-hi, va trucar al timbre i va estar cridant i picant a la porta per tal de que la obrissin. Al cap de poca estona, i probablement per la trucada d’algun veí, s’hi van desplaçar dos agents policials, amb els quals va tenir una discussió i va reaccionar de forma alterada, raó per la qual van procedir a la seva detenció. En aquell moment la ciutadana va mossegar un dels agents al braç.
Posteriorment la van traslladar esposada a la comissaria de les Corts on va passar a la sala d’escorcoll. Un cop allà li van treure les esposes i van procedir al registre dues agents policials diferents als anteriors que, en veure que la ciutadana no seguia les seves indicacions, la van tornar a esposar i desesposar diferents vegades i van forcejar amb ella, rebent la ciutadana una bufetada a la cara i essent agafada pel coll. Posteriorment va ser llançada a terra i se li van col·locar instruments d’immobilització, sent llavors dirigida al calabós.
L’endemà al matí, dia 5 d’abril de 2007, va ser visitada per un metge al calabós que va constatar diferents lesions. Més tard va prestar declaració com a detinguda, moment en que també va presentar denúncia pels fets, i després de ser posada en llibertat, va anar a urgències on va ser examinada de nou. El dia següent va passar a disposició judicial, essent competent el Jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, on va declarar com a investigada, i on va aportar la denúncia pels fets i un justificant mèdic de les lesions, després de ser visitada per la metge forense.
El 10 d’abril de 2007 la Divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra va fer arribar un informe al fiscal en cap del TSJC en base a la investigació amb número de registre intern 23/07 per les informacions rebudes sobre maltractaments a la Comissaria de les Corts. Aquest informe s’acompanyava de les imatges recollides per les càmeres situades en la sala d’escorcolls de la Comissaria. En l’informe es recollia, entre altres, la informació relativa a l’escorcoll de la ciutadana russa.
5) Número persones investigades: cinc, quatre agents dels Mossos i una ciutadana.
6) Vicissituds rellevants en la instrucció:
Davant d’aquesta situació, es va personar Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), tenint-se per compareguda l’11 de juny del 2007 i més tard ho va fer l’ACDDH, que es va tenir per compareguda l’11 de febrer de 2008, ambdues després de prestar la fiança establerta en l’art. 280 LECrim.
El 22 de juny de 2007 es van practicar les declaracions dels processats. El 25 de juny, a la vista d’aquestes declaracions, la defensa de la ciutadana va interessar la pràctica de diferents diligències: Que es prengués declaració en qualitat d’investigat al Caporal dels Mossos a càrrec de l’àrea d’escorcoll i custòdia de la Comissaria de les Corts aquella nit, que es prengués declaració en qualitat de testimoni a l’agent que va actuar com a instructor de l’Atestat-diligències policials del cas i que s’interessés a la Comissaria perquè informés de qui era el Cap de sala o Coordinador de torn aquella nit per tal de prendre-li declaració en qualitat de testimoni. Les tres diligències van ser acordades, malgrat es va dictar que la declaració del Caporal seria en qualitat de testimoni i no d’investigat. Les diligències van ser acordades per providència de 6 de juliol de 2007.
A 14 de juliol de 2008 el Jutge va concedir a les parts el termini de 10 dies perquè manifestessin si desitjaven la pràctica d’alguna altra diligència abans de dictar alguna de les resolucions de l’art. 779 LECrim. La defensa de la ciutadana va manifestar que cap de les tres diligències sol·licitades havia sigut practicada. Per la seva banda, la defensa de les policies també va sol·licitar la pràctica de diferents diligències que ja havien estat acordades.
Davant les dilacions indegudes per practicar les diligències, a data de 3 de juny de 2009, l’ACDDH va sol·licitar l’impuls processal a les actuacions aturades per a la investigació dels fets. El 2 de juliol del mateix any es va dictar providència resolent les sol·licituds de diligències interessades, disposant practicar les declaracions dels agents policials el 15 de juliol. A banda dels justificants mèdics de les lesions físiques ja aportats, a 26 de novembre l’ACDDH va aportar també un informe pericial psicològic on consten les conseqüències a la salut mental a la víctima.
En un primer moment el mateix jutjat havia obert diferents diligències per investigar, d’una banda, la possible infracció penal de la ciutadana d’origen rus, i de l’altra la dels agents policials. Per interlocutòria de 22 de desembre de 2009 es va acordar acumular les diligències més noves a les primeres que es van obrir (on la ciutadana figura com a imputada), quedant per tant acumulades en les DP 1655/2007-D.
El 9 de febrer de 2010, després de prendre declaració a la ciutadana investigada, es va dictar la interlocutòria de transformació que posa fi a la fase d’instrucció i va donar trasllat a les parts acusadores perquè sol·licitessin l’obertura del judici oral i presentessin escrits d’acusació. En la interlocutòria, que serveix per determinar els fets punibles i les persones a les que se’ls imputen, el Jutjat d’instrucció va recollir les dues versions contraposades i va decidir continuar la tramitació del procediment pel tràmit del Procediment Abreujat contra la ciutadana i quatre agents policials, entre elles les dues dones que van fer-li l’escorcoll a la Comissaria.
7) Resum escrits de conclusions provisionals de les acusacions: L’ACDDH va presentar escrit d’acusació davant l’audiència de Barcelona contra els quatre agents policials. A més de descriure els fets ja esmentats, s’afirma que dues de les responsables policials, després d’haver fet una primera minuta, van fer un segon atestat policial en el que no feien cap al·lusió a les lesions sofertes per la víctima, dient que era ella la que els havia agredit i que s’havia autolesionat. En l’escrit s’afirma que els fets descrits són constitutius d’un delicte de tortures de l’art. 174.1 CP, o alternativament delicte contra la integritat moral de l’art. 175 CP; delicte de falsedat documental de l’art. 390.1.4 CP i, per fi, d’una falta de lesions de l’art. 617.1 CP. Pel que fa a la prova es va interessar un seguit de proves com interrogatoris, testificals i pericials. Com a prova anticipada es va demanar una pericial consistent a demanar a la Divisió d’Afers Interns dels Mossos un informe amb els fotogrames de les imatges on constés la descripció individualitzada de les accions protagonitzades pels agents. L’associació ACAT va fer un escrit d’acusació pràcticament igual al de l’ACDDH.
Finalment, la Fiscalia va acusar la ciutadana com a autora d’un delicte d’atemptat de l’art. 550 i 551.1 CP en concurs ideal (art. 77 CP) amb una falta de lesions de l’art. 617.1 CP, i a les dues agents que van fer l’escorcoll d’un delicte de tracte degradant de l’art. 175 CP i una falta de lesions de l’art. 617.1 CP. Pel que fa als altres dos agents policials en va demanar el sobreseïment provisional.
8) Resum escrits de defensa: Les parts acusades van presentar escrits de defensa davant del Jutjat d’instrucció 29 de Barcelona totes elles negant els fets i demanant la lliure absolució dels imputats. Per una banda es va presentar un escrit de defensa de la ciutadana, per l’altra d’una de les dues agents presents en l’escorcoll i finalment un escrit de l’altra agent present en l’escorcoll i els altres dos agents policials imputats, en tots ells demanant la lliure absolució.
9) Òrgan judicial del judici oral: Audiència Provincial (Secció 21).
10) Resum del judici oral: El 28 de juny es va decretar la interlocutòria d’obertura del judici oral en que, especialment donat el diferent contingut dels escrits d’acusació formulats, cal delimitar l’àmbit objectiu i subjectiu del judici oral. Pel que fa a l’àmbit subjectiu, el Jutjat va obrir judici, a banda de contra la ciutadana, contra els quatre agents policials, descartant el sobreseïment provisional per dos d’ells que demanava la Fiscalia. Pel que fa a l’àmbit objectiu denega l’obertura del judici oral contra un dels agents acusat de delicte contra la intimitat per haver gravat la ciutadana durant la seva detenció i també les dues agents acusades del delicte de falsedat documental per raons bàsicament processals: els fets no apareixien continguts en la interlocutòria de transformació i per tant no van ser formalment imputats a cap subjecte. D’altra banda, l’instructor considera que només cal obrir judici oral en relació al delicte de tractes degradants o contra la integritat moral del 175 CP i no pel de tortura de l’art. 174.1. El fet de incloure o no el delicte del 175 CP en aquesta interlocutòria determina l’òrgan encarregat de l’enjudiciament. El delicte de tortures porta aparellada una pena d’inhabilitació absoluta de 8 a 12 anys, i per tant seria competent d’enjudiciar la causa l’Audiència provincial, segons l’art. 14 LECrim. Per això mateix l’instructor, veient que les penes demanades es corresponen amb l’art. 175 CP, i alhora afirmant que els fets no revesteixen caràcter de delicte de tortures, acorda l’obertura del judici oral pel delicte de l’art. 175 i la falta de lesions, determinant com a competent el Jutjat penal. Tot i així el Jutjat penal va dictar resolució argumentant que el jutjat competent per enjudiciar membres dels cossos i forces de seguretat era l’Audiència Provincial, segons l’art. 8.1 de la Llei orgànica de cossos i forces de seguretat.
11) Sentència: La sentència es va dictar el dia 30 de març de 2012 per la secció 21 de l’Audiència Provincial de Barcelona. En la mateixa es decideix absoldre els dos agents de Mossos d’esquadra que van acudir a la porteria que eren acusats de falta de vexació injusta i lesions, considerant que la seva actuació va ser idònia. Així mateix també s’absol a les dues agents de Mossos responsables del registre corporal dels delictes contra la integritat moral i la falta de lesions. Únicament es condemna a la agent que va propinar una bufetada a la ciutadana pel delicte de maltractament d’obra art. 617.2 CP a una multa de trenta dies a quinze euros diaris.
Per la seva banda, la ciutadana és condemnada pel delicte d’atemptat dels art. 550 i 551 del CP, concorrent una circumstància atenuant per dilacions indegudes, a un any de presó i inhabilitació especial per l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna, en concurs ideal amb una falta de lesions de l’art. 617.1 CP i a la pena de multa d’un mes amb una quota diària de 6 euros.