1) Tipus d’acció: Querella
2) Contra qui i per quins delictes: Contra el comissari de la policia nacional responsable del pas fronterer de la Jonquera, els agents de policia adscrits el 15 i 16 de març de 2002 al mateix i els comandaments policials i autoritats públiques amb participació en els fets o com a còmplices. Els delictes pels quals s’acusa són, en primer lloc, en relació als delictes comesos per funcionaris públics contra les garanties constitucionals, el que es preveu en l’art. 542 CP en relació a l’art. 514.4 CP, i en segon lloc el delicte de prevaricació de funcionari públic de l’art. 404 CP.
3) Òrgan judicial on s’interposa acció: Jutjat d’instrucció 7 de Figueres
4) Breu relat del fets denunciats: El dia 15 de març de 2002 vuit autocars procedents de diferents estats de l’Europa comunitària es dirigien a Barcelona per participar en una manifestació convocada pel moviment antiglobalització en motiu de la cimera de caps d’estat que se celebrava a la ciutat. La Policia Nacional va impedir l’entrada dels busos en que viatjaven ciutadans de la Unió Europea en territori espanyol a la frontera, obligant-los a retornar cap a França. La policia va escorcollar els autocars i va constatar que portaven octavetes i pancartes per la manifestació.
Advocats del Col·legi de Girona presents en el lloc dels fets van mantenir una entrevista amb el comissari de Policia responsable de la frontera per advertir-li que la suspensió de l’espai Schengen requereix una denegació individualitzada i resolució motivada, al que el comissari va reiterar impedir l’entrada al·legant que tenia ordres. L’endemà, l’advocat Sebastià Salellas va interposar una denúncia al Jutjat de guàrdia que va recaure en el Jutjat d’instrucció núm. 7 de Figueres per possible comissió de delictes contra l’exercici dels drets fonamentals i prevaricació. El 8 de juny es va dictar interlocutòria de sobreseïment provisional.
5) Número persones investigades: Onze policies nacionals, entre ells el Comissari en cap provincial del CNP a Girona i dos inspectors.
6) Vicissituds rellevants en la instrucció:
CONTINGUT DE LA QUERELLA
El 20 de desembre de 2002 l’ACDDH va interposar la querella, personant-se com a acusació popular. La querella s’argumenta en base a les següents consideracions:
- A) Context: La suspensió de determinats articles dels Acords de Schengen no pot justificar la restricció del dret de lliure circulació de persones que garanteix el dret comunitari en el Tractat de la Comunitat Europea (TCE). Segons la normativa comunitària (Directiva 261/221 CEE de 25 de febrer de 1964, transposada pel RD 766/92 de 26 de juny) les limitacions a l’exercici d’aquest dret han d’interpretar-se restrictivament segons la doctrina del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE) i només poden acordar-se de forma excepcional i a través d’una decisió individualitzada i motivada en l’existència d’una amenaça real i greu que afecti un interès fonamental de la societat.
Dels fets es desprèn que les autoritats de la frontera van impedir col·lectivament l’entrada a territori espanyol de ciutadans comunitaris, i també espanyols, que es dirigien a participar en una manifestació, adoptant-se la decisió de formal verbal i col·lectiva. D’això se’n deriva el caràcter no només arbitrari, sinó il·legal, de la mesura adoptada, ja que la suspensió dels Acords de Schengen i per tant la reinstauració de controls a les fronteres interiors no pot contravenir la normativa comunitària.
- B) Valoració jurídica de les mesures d’ordre públic, seguretat pública i salut pública que les autoritats espanyoles poden adoptar contra nacionals comunitaris que assisteixen a esdeveniments puntuals a l’estat.
1) Marc normatiu: malgrat el dret de lliure circulació de persones està considerat com un principi fonamental del Dret comunitari, i malgrat el TJCE l’ha considerat com un dret reconegut directament pel TCE, es preveu limitar-lo per l’excepció d’ordre públic, seguretat pública i salut pública continguda en el propi TCE. En aquest sentit, la Directiva 64/221/CEE de 25 de febrer de 1964, té per objecte la coordinació de mesures especials que per raons d’ordre públic, salut i seguretat pública les autoritats dels Estat Membre (EM) poden adoptar contra nacionals comunitaris que es troben al seu territori, transposades pel RD 766/1992, de 26 de juny de 1992, que ha de ser interpretat conforme la Directiva, deixant inaplicable la disposició nacional si és contrària a Dret comunitari.
2) Principis en base els quals interpretar la directiva 64/221/CEE: En primer lloc el principi fonamental de lliure circulació de persones; en segon lloc els principis fonamentals de llibertat, democràcia, respecte als Drets Humans i llibertats fonamentals i Estat de dret, com disposa l’art. 6 del Tractat de la UE; en tercer lloc, l’Estatut de ciutadania de la UE; en quart lloc en principi de proporcionalitat, i finalment del principi de prohibició de discriminació per raó de la nacionalitat, de l’art. 12 TCE.
3) Situacions conflictives en esdeveniments puntuals en territori d’un EM: En primer lloc, pel que fa a la invocació de l’excepció d’ordre públic, com hem dit, ha de suposar la existència d’una amenaça real i suficientment greu que afecti a un interès fonamental de la societat. Les mesures que es poden prendre s’han de fonamentar exclusivament en el comportament personal de la persona a que se li apliqui. En segon lloc, pel que fa a l’entrada a territori espanyol, si es suspèn temporalment l’aplicació de l’acord Schengen, els controls han de respectar el principi de lliure circulació de persones. Es pot denegar l’entrada si la persona no disposa de document d’identitat o bé si es considera una amenaça, invocant l’excepció comentada, en base a dades que les autoritats espanyoles de fronteres disposin, complint sempre la normativa comunitària. Cal afegir que la Directiva 64/221/CEE prohibeix la denegació d’entrada col·lectiva.
ADMISSIÓ I DILIGÈNCIES PRÈVIES
Després d’incorporar testimoni dels dos procediments oberts pels mateixos fets, en una segona interlocutòria, la querella va ser inadmesa argumentant que no constituïen els fets infracció penal. En el text s’exposa breument el contingut de l’informe del Comissari de la Policia Nacional de la Jonquera on s’afirma que en anteriors cimeres europees s’havien produït greus disturbis per part de grups antisistema, inclús produint-se la mort d’una persona. Davant d’aquesta resolució, l’ACDDH va presentar un recurs d’apel·lació que va ser estimat per l’Audiència Provincial, ordenant l’admissió a tràmit de la querella, fet que va comportar la incoació de diferents diligències prèvies el 31 de maig de 2004. Entre aquestes, es va sol·licitar a les diferents administracions implicades, com la Comissaria de Policia Nacional de La Jonquera, o la Delegació del Govern a Catalunya, perquè fessin informes per detallar les seves actuacions. A l’abril, maig i juny de 2004 es van practicar les declaracions dels imputats. En aquestes, el comissari en cap provincial va advertir que ell seguia les ordres que li donaven des d’un Òrgan Superior de Coordinació, dirigit pel Director General de la Policia.
SOBRESEIMENT PROVISIONAL
Un cop acabades les declaracions, sense practicar cap més diligència, el 10 d’octubre de 2005 el Jutjat va dictar la interlocutòria de l’art. 779 LECrim dictant el sobreseïment provisional, considerant que l’actuació policial va ser adequada i proporcionada. Davant d’aquesta es va presentar recurs de reforma al·legant infracció del criteri assentat per l’Audiència Provincial i argumentant que de les diligències prèvies practicades s’havia provat: que en els autocars no s’hi van trobar efectes contundents que podien ser utilitzats com a armes, que la inadmissió va ser feta al grup sencer sense individualització i que es va rebre una informació de no deixar passar els concrets autocars.
Davant la no estimació del recurs de reforma en una interlocutòria feta en motivació per remissió, el 17 de novembre de 2005 l’ACDDH va interposar recurs d’apel·lació fent constar, en primer lloc, que no és aplicable la motivació per remissió ja que en el recurs de reforma es plantegen qüestions no raonades en la resolució, com la prohibició d’accés a l’estat de nacionals espanyols. En segon lloc, es posa de manifest la falta de pràctica de diligències essencials com són les testificals dels advocats del Col·legi de Girona. En tercer lloc, es reitera en la infracció del criteri assentat per l’AP i es posa de manifest l’error en l’objecte d’enjudiciament, en el sentit en que el Jutjat instructor s’havia limitat a examinar la suspensió dels Acords Schengen i no la concreta manera en que aquesta es va aplicar en el cas objecte de la querella. A més, en el Recurs es sosté que l’argument utilitzat per judicar sobre la suspensió de Schengen és contrari a dret, donat que s’estableix que, en la ponderació de drets entre el Dret de reunió i manifestació i el bé jurídic Ordre públic, preval de forma absoluta aquest segon, tan sols per una sospita d’aldarulls i sense respectar el procediment establerts per la garantia dels ciutadans. Finalment es fa una invocació dels articles 21 i 24 CE.
Per interlocutòria de 10 d’octubre de 2007, l’AP va estimar el recurs d’apel·lació ordenant la pràctica de les proves testificals proposades pels querellants i les diligències que es considerin necessària per la correcta instrucció, expedint exhort al Jutjat Degà de Girona perquè practiques les diligències. Un cop celebrades les declaracions testificals per l’advocacia de l’estat es va presentar un escrit advertint que no se’ls havia notificat dia i hora d’aquestes, infringint l’art. 302 CP i vulnerant per tant el seu dret a la tutela judicial efectiva de l’art. 24.2 CE. Un cop notificat aquest escrit a les parts, l’ACDDH va emetre unes consideracions en que feia constar que certament el jutjat exhortat no va citar les parts per la pràctica de la diligència, però que la manca d’intervenció d’aquella part havia sigut degut la inactivitat de l’advocacia de l’estat no interessant que a l’exhort es fes constar dia i hora de la pràctica de les diligències. Això va provocar, no la nul·litat de les actuacions denunciada, però si la repetició de les declaracions el juliol de 2008.
A l’agost del mateix any el Fiscal va presentar un escrit sol·licitant el sobreseïment lliure, al que es va adherir l’advocat de l’estat, davant del qual l’ACDDH va presentar un escrit considerant la necessitat de la declaració dels querellants i sol·licitant la obertura del judici oral en base a les declaracions dels imputats. El 6 d’octubre de 2008 es va tornar a donar vista de l’escrit del Fiscal, raó per la qual l’ACDDH va fer algunes consideracions complementàries en base al RD 766/1992. El Jutjat va ordenar recavar declaració de les dues querellants, però no van poder ser citades per la seva representació processal, per la qual cosa l’ACDDH va demanar que fossin citades a través de l’oficina judicial.
El 9 d’abril de 2009, a la vista de l’escrit del Fiscal, el JI 7 va dictar interlocutòria de sobreseïment lliure. Contra la mateixa l’ACDDH va presentar recurs de reforma al·legant la infracció de l’art. 779.1 LECrim per no haver-se practicat diligències que van ser acordades. Per interlocutòria de 9 de juliol de 2009 es va estimar el recurs de reforma només a efectes de prendre declaració a les querellants i deixant sense efecte la resolució de sobreseïment lliure. Un cop citades les querellants a través de la seva procuradora, donada la seva incompareixença i donat que la part processal que les representa no va argumentar el motiu de la seva incompareixença, el Jutjat va donar trasllat al Fiscal perquè manifestés si interessava la pràctica de noves diligències o el sobreseïment.
Finalment en data de 31 de març de 2010 es va dictar interlocutòria de sobreseïment i es va arxivar la causa.