1.Tipus d’acció: Recurs contenciós administratiu especial de protecció dels drets fonamentals de la persona.
2. Contra què: Contra l’actuació per via de fet del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya consistent en la publicació d’una secció del lloc web dels Mossos d’Esquadra anomenada “Col·laboració ciutadana contra la violència urbana”.
3. Òrgan judicial on s’interposa recurs: Jutjat contenciós administratiu núm. 13 de Barcelona. (Recurs contenciós administratiu198/2012).
4. Breu relat del fets: El dijous 29 de març es va convocar una vaga general de 24 hores a tot l’estat espanyol contra de la Reforma laboral de 2012, promoguda pel govern popularde Mariano Rajoy.
A Barcelona, la manifestació alternativa va acabar amb diferents incidents, com la crema de contenidors i destrossa d’aparadors, provocant la reacció dels Mossos d’Esquadra, que van disparar pilotes de goma i va carregar en nombroses ocasions, avalots que es van allargar fins a última hora de la nit.
El dia 24 d’abril es va posar en funcionament, com a part integrant de la pàgina web dels Mossos d’Esquadra, una secció destacada a la pàgina inicial que, sota el títol “Col·laboració ciutadana contra la violència urbana”, animava a la ciutadania a identificar els suposats responsables dels incidents. Al web hi havia una sèrie d’imatges amb rostres de persones, sistematitzades correlativament de persona 1 a persona 68, que contenien vincles per accedir a més fotografies o vídeos de la base de dades incloent un formulari on qualsevol persona podia oferir les dades de filiació de les persones exhibides. Entre les persones es contenia imatges d’alguns menors d’edat.
5. Vicissituds rellevants en la fase administrativa: El 3 de maig de 2012 l’ACDDH va presentar un requeriment de cessament de la via de fet per la que s’havia publicat el web davant la Conselleria d’interior. Transcorreguts els 10 dies suficients per la contestació i compliment sense èxit, el 15 de maig es va presentar una recurs contenciós administratiu especial de protecció dels drets fonamentals de la persona que va recaure en el Jutjat contenciós administratiu núm. 13.
6. Al·legacions de l’ACDDH a la fase administrativa: En el requeriment de cessament de la via de fet es posava de manifest que la recollida, tractament i cessió de dades de caràcter personal, en les condicions en que s’havia fet, vulnerava els drets constitucionals recollits en els articles 18.1 i 24.2 CE i infringia la Llei Orgànica 15/1999. Donat que no semblava que hi hagués cap acte administratiu exprés per la creació del web i el fitxer de dades s’entenia que era una via de fet i per això es presentava un requeriment, en que es demanava la retirada de l’apartat del web.
7. Vicissituds processals de l’admissió a tràmit del recurs contenciós administratiu:
MESURA CAUTELAR
En el recurs s’interessava l’adopció inaudita part de la mesura cautelaríssima de suspensió immediata de la secció de la pàgina web en base a l’art. 135 Llei de la Jurisdicció Contenciós Administrativa (LJCA), que permet obtenir la mesura en un termini de dos dies en casos d’”especial urgència”.
Per interlocutòria de 16 de maig el Jutjat va rebutjar entrar en el fons del assumpte rebutjant la mesura cautelar sol·licitada per no apreciar el requisit d’”especial urgència”. Per fer-ho, va argumentar que, l’ACDDH era coneixedora del web des del 24 d’abril i no va ser fins al 3 de maig que va presentar el requeriment i que, a més, podria haver accionat judicialment des del primer moment, doncs el requeriment no era preceptiu per presentar el recurs judicial (Art. 30 LJCA). Així mateix, la interlocutòria posava de manifest que s’ha d’interpretar el privilegi de l’art. 135 només per a aquells que, en puritat, es poden veure afectats per la mesura administrativa, considerant que no s’acredita que la web contingui referències perjudicials o desmereixi l’activitat de l’ACDDH o els seus socis, i considerant que l’ACDDH és una entitat privada sense cap estatus processal propi del Ministeri Fiscal (MF) o de les associacions que tenen reconegut el dret a exercitar l’acció pública en defensa d’interessos col·lectius o difusos.
El MF per la seva banda va interessar la denegació de la mesura cautelar principalment perquè el manteniment de la web no fa perdre la finalitat legítima al recurs interposat. I sustenta aquesta afirmació, en primer lloc, perquè s’ha utilitzat la via d’empara que ja pressuposa una via preferent i sumària, i en segon, perquè considera que ha de prevaldre l’interès general (investigació dels presumptes autors dels fets delictius) sobre els drets dels recurrents.
COMPETÈNCIA
En relació a la competència, per provisió de 17 de maig, el Jutjat va donar trasllat a les parts i al MF perquè al·leguessin el que consideressin convenient pel que fa a la possible incompetència per raó de la matèria. El 21 de maig, l’ACDDH va posar de manifest que, a falta de l’expedient administratiu, no era possible pronunciar-se. El mateix dia el MF va presentar escrit considerant que la competència corresponia a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia, consideració que va ser feta també per l’Advocat generalitat en el seu escrit de personació.
A la vista de l’expedient administratiu, en que consta que l’actuació va ser assumida per la Direcció General de la Policia, i segons els art. 8 i 10 de la LJCA, l’ACDDH també va sol·licitar la incompetència del Jutjat contenciós administratiu, demanant la suspensió del procediment i la remissió de la causa al TSJC.
LEGITIMACIÓ
El 23 de maig, el Dept. d’interior va aportar l’expedient administratiu i, en una nota adjunta, va demanar la inadmissió del recurs per manca de legitimació de la recurrent. En primer lloc, va fer constar que el recurs s’interposà per a la protecció de drets fonamentals de caràcter personalíssim, malgrat l’ACDDH pretén accedir al procés no com a titular d’un dret, sinó exercint el que es considera un interès legítim que es deriva de la finalitat social establerta als seus estatuts. Així mateix apunta que dels estatuts de l’ACDDH no es desprèn la possibilitat d’exercir accions judicials concretes, més enllà de l’acció popular penal, que no seria el cas.
En segon lloc, afirmà que no ens trobem en una disposició de caràcter general que afecta un col·lectiu indeterminat de persones, sinó d’una actuació administrativa adreçada a persones concretes i determinades encara que no identificades, pel qual haurien de ser aquestes, en tot cas, les que podrien demanar la tutela dels seus drets. De la mateixa manera, citant jurisprudència constitucional, diu que el recurs per la protecció de DDFF es configura com una via concreta de reparació de drets i no com a mitjà de control abstracte de la validesa d’actes o disposicions normatives des de la perspectiva d’aquells drets
8. Al·legacions de l’ACDDH a la fase judicial:
En el recurs es recullen les possibles vulneracions dels següents drets fonamentals:
DRET A LA PRÒPIA IMATGE (Art. 18.1 CE)
En la seva dimensió constitucional es configura com un dret a la personalitat que atribueix al seu titular la facultat de disposar de la representació del seu aspecte físic que permet la seva identificació, i que per tant permet decidir quins aspectes de la persona desitgen preservar de la difusió pública. Aquest dret no és absolut sinó que està delimitat per altres drets i béns constitucionals, la primera delimitació de les quals és la voluntat del propi titular del dret. En el cas que ens ocupa, el Dept. d’interior ha utilitzat imatges sense permís dels titulars i a més amb finalitats perjudicials pels seus interessos.
Les imatges constitueixen dades de caràcter personal d’acord amb la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), que només en permet la cessió a tercers en casos taxats entre els quals no es troba la identificació de possibles infractors de la legalitat. Així mateix segons la Llei de protecció del dret a l’honor es podria considerar una intromissió il·legítima.
DRET A LA INTIMITAT (Art. 18.1 CE)
A més de la possible lesió del dret a la pròpia imatge, el caràcter autònom dels drets de l’art. 18.1 CE, fa que amb la captació i reproducció d’una imatge també es pugui estar lesionant el dret a la intimitat. Això passa quan, més enllà de mostrar els trets físics, es revelen aspectes de la seva privada i familiar que s’han volgut reservar del coneixement públic, com és el cas de publicar sense el consentiment de les persones una informació que les vincula directament amb actes delictius o vandàlics.
DRET A L’HONOR (Art. 18.4 CE)
L’exposició pública de les imatges en el context que suposa aquesta pàgina atenta a la dignitat de les persones que hi apareixen, perquè les fa desmerèixer en la consideració aliena, sent precisament aquesta la base de la col·laboració ciutadana que es reclama per part dels responsables policials.
DRET A LA PRESSUMPCIÓ D’INNOCÈNCIA (Art. 24.2 CE)
La imatge personal va precedida d’un text que afirma que la Policia disposa d’elements d’incriminació de la seva participació en actes delictius o vandàlics, sense ni tant sols utilitzar la expressió presumptament. Això suposa una vulneració del dret a la presumpció d’innocència en la mesura en que el TC n’ha reconegut la seva dimensió extraprocessal.
10. Al·legacions de l’Advocacia de l’Estat o Generalitat, Fiscalia:
Per escrit de 30 de maig, l’advocat de la generalitat es va oposar a la mesura cautelar, reiterant en la falta de legitimació de l’ACDDH i acreditant, mitjançant certificació emesa pel Director General de la Policia, que la secció de la web objecte del recurs havia deixat d’estar operativa el 24 de maig de 2012. Així mateix, va presentar les seves al·legacions en els següents termes:
En primer lloc, argumenta que l’actuació impugnada s’emmarca en actuacions de policia judicial en el marc de concretes investigacions i en coordinació amb el ministeri fiscal i l’autoritat judicial.
Pel que fa al dret a la pròpia imatge, es disposa que el TC ha declarat que la captació i difusió de la imatge no vulnera el dret fonamental en aquells casos en que la conducta del titular del dret justifica el descens de la barrera de reserva i resulta prevalent l’interès públic, i que s’haurà d’atendre a cada cas. En aquest cas, es diu, les imatges van ser enregistrades en espai públic respectant la legalitat, i s’esgrimeix que hi ha altres drets fonamentals com la seguretat i la integritat física que han de ser protegits pels cossos i forces de seguretat, segons l’art. 104 CE, que també els encomana la garantia de la seguretat ciutadana.
S’argumenta que la web és un instrument que s’emmarca en el que preveuen l’art. 264 i següents de la LECrim per denunciar la perpetració de possibles delictes davant la policia i ho emmarca en l’art. 8.1 de la LO de protecció del dret a l’honor que dictamina que no són intromissions il·legítimes a aquests drets les actuacions autoritzades per autoritat competent d’acord amb la llei. Finalment també s’argumenta que la web només ha estat activa el temps estrictament necessari fins a obtenir les dades que permetin la identificació de la persona.
En relació al dret a la intimitat, s’argumenta en primer lloc que la difusió de les imatges no revela aspectes íntims de la vida privada i fent la ponderació entre l’afectació al dret a la intimitat i a la seguretat pública, s’ha de resoldre en benefici de la segona, argumentant que és una mesura legítima, idònia i necessària. Finalment, pel que fa al deure del secret professional dels cossos i forces de seguretat, es defensa que és un deure singular de cada membre però no a les autoritats de les quals depenen. Per altra banda, en relació al dret de l’honor, fa una argumentació semblant i afegeix que la consideració que pugui fer cadascú sobre el contingut de les imatges serà una apreciació subjectiva.
Finalment, pel que fa a la presumpció d’innocència, es recorre a la jurisprudència constitucional que dictamina que en el marc d’una investigació policial d’uns fets presumptament delictius, l’afectació al dret de presumpció d’innocència i la seva dimensió extraprocessal no són un dret diferent del que emana de l’art. 18 CE, és a dir el dret a l’honor, que com s’ha argumentat no s’hauria vist vulnerat.
11. Resum de la vista oral: El 4 de juny de 2012 el Jutjat contenciós administratiu núm. es va declarar incompetent en favor de la sala contenciós administrativa del TSJC, a la que ve remetre les actuacions. Un cop la interlocutòria anterior va ser ferma, el 3 de juliol, el Jutjat va emplaçar les parts per comparèixer davant de la sala del TSJC en un termini de 30 dies.
Per interlocutòria de 20 d’agost de 2012, la secció segona de la sala contenciosa administrativa del TSJC, i davant la no personació de la part actora, va entendre un abandonament de l’acció i en va ordenar l’arxiu.