La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona vol expressar la seva preocupació per l’aprovació de la Llei Orgànica 7/2003, de 30 de juny (coneguda per la llei de compliment íntegre de les penes), que modifica substancialment alguns articles del Codi Penal, la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei Orgànica General Penitenciària, i que afecta al compliment de la pena privativa de llibertat.
Una vegada més, s’ha de tenir en consideració que l’article 25.2 de la Constitució espanyola preveu que les penes de presó s’orientaran envers la reeducació i reinserció social dels presos. Els instruments principals del tractament penitenciari per aconseguir aquesta finalitat són el sistema de progressió de graus, els permisos de sortida i la llibertat condicional, així com els recursos educatius, de formació professional i de treball.
Aquesta reforma legal, a partir de la seva entrada en vigor, el passat dia 2 de juliol, entre d’altres aspectes, suposa:
- Un increment del límit màxim de compliment de les penes dels 30 als 40 anys, que fa pràcticament impossible aquesta finalitat resocialitzadora i que, a la pràctica, suposarà en molts casos cadena perpètua.
- Per accedir al tercer grau s’exigeix haver complert la meitat de la condemna en penes superiors als cinc anys, quan fins ara s’hi podia accedir en qualsevol moment si es reunien els requisits legals.
- Exigència d’haver satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte per accedir al tercer grau i a la llibertat condicional, extrem que es contradiu amb l’art. 14 de la Constitució, que proclama la igualtat de tothom i que prohibeix la discriminació en funció de la capacitat econòmica.
- Possibilitat que el còmput pels beneficis penitenciaris es refereixi a la totalitat de la condemna i no tenint en consideració els límits de compliment.
- Efecte suspensiu del recurs d’apel·lació quan pugui donar lloc a l’excarceració del penat, provocant efectes irreversibles en el propi tractament penitenciari.
- Aplicació de la reforma en totes les decisions posteriors a la seva entrada en vigor, sense tenir en consideració la data de la sentència que s’està executant, extrem en contradicció amb l’art. 9.3 de la Constitució, que estableix que les normes restrictives de drets no seran d’aplicació retroactiva.
- Estableix un règim de compliment excepcional i encara més agreujat pels presos condemnats per delictes de terrorisme, que en el fons, sembla ser la veritable justificació d’aquesta llei.
Per tot això, la Comissió de Defensa considera que aquesta reforma:
- Incideix greument en els requisits d’accés al sistema de progressió de graus i llibertat condicional, buidant de contingut la pròpia Llei Orgànica General Penitenciària en la seva dimensió tractamental, en el sentit de fer-los molt més restrictius que els vigents fins ara, fet que incrementarà encara més l’actual massificació i conflictivitat a les presons.
- Consolida i incrementa un ample marge de discrecionalitat en la presa de decisions del personal de l’administració penitenciària i dels jutges encarregats de vetllar pels drets dels presos.
- La pròpia redacció de la LLO 7/2003 comporta una important inseguretat jurídica, donada la defectuosa redacció d’alguns dels seus articles així com la inclusió de nombroses excepcions a les regles generals que estableix.
Barcelona, a 13 d’octubre de 2003.