Les entitats sota signants, a la vista de la controvèrsia desfermada en relació a l’aprovació del Codi ètic de la policia, manifesten el següent:
- Que les fortes crítiques al Codi plantejades per alguns sindicats i grups polítics reflecteixen una actitud corporativista i una escassa preocupació per la seguretat i pels drets humans de la ciutadania en la seva relació amb les forces policials.
- Que aquesta mena d’instruments, en la mesura que es concebeixen per a prevenir i denunciar els abusos, haurien de contribuir al prestigi de les actuacions policials que s’ajusten a la legalitat. No debades, les forces policials tenen el monopoli de la violència i per això els és exigible un plus de responsabilitat i professionalitat en l’ús de les seves prerrogatives.
- Que l’adopció de codis de conducta de les forces d’ordre públic és un compromís polític i jurídic internacional, creixement exigible a les policies de països europees. L’any 1979, l’ ONU va adoptar un Codi de Conducta per a funcionaris encarregats d’aplicar la llei amb l’objectiu de dotar als ciutadans d’un instrument de protecció enfront dels abusos policials. Per la seva banda, el Comitè de Ministres del Consell d’ Europa va aprovar el Codi Europeu d’Ètica Policial l’any 2001, donant un gir transcendental a la construcció d’un model policial més garantista.
- Que les deficiències del Codi aprovat tenen més a veure amb la seva escassa força jurídica que amb els seus suposats excessos regulatius: ha estat severament escapçat des de la seva adopció inicial i no té el caràcter vinculant que seria desitjable. Amb tot, és pot considerar un instrument garantista, com ho han estat en el passat la instal·lació de càmeres a les comissaries (a recomanació de Nacions Unides) i la obligació d’identificació dels funcionaris policials (com les de qualsevol altres funcionari públic).
Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans
Observatori DESC
Institut de Drets Humans de Catalunya