La Comissió de Defensa denuncia l’actitud autoritària, discriminatòria i repressiva del dret de defensa adoptada pel president del tribunal
La Comissió de Defensa de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona fa públic el tercer comunicat corresponent a la fase final de la prova testifical iniciada el passat 15 de març i fins a la practicada el dia 14 de maig.
Barcelona, a 3 de juny de 2019.– La comissió de Defensa posa de manifest el tracte discriminatori dels testimonis de la defensa en relació als de l’acusació, que han sigut tractats amb una insòlita permissivitat. Ha quedat de manifest la complaença amb que el president ha permès que els membres dels cossos de seguretat de l’estat expliquessin extensament i amb tot luxe de detalls les seves vivències, sensacions i valoracions sobre els fets de la causa en les seves respostes a les parts acusadores, mentre que a l’hora de ser interrogats per les defenses aparentessin ser víctimes d’una sobtada pèrdua de memòria. Per altra banda es crítica també la exhibició de gestos i expressions d’incomoditat o incredulitat per part d’alguns dels membres del tribunal, davant de determinades manifestacions de testimonis de la defensa.
La Comissió també critica que expressions com la “massa”, “murallas humanas”, “miradas de odio”, “tumulto” o “actitud agresiva” han estat repetides sense cap impediment pel Tribunal. Especialment significativa és la declaració del tinent coronel de la guàrdia civil Daniel Baena, incorporant a la seva declaració fets i valoracions que només apareixien en els atestats policials procedents de la instrucció del Jutjat 13 de Barcelona, no obstant haver estat aquests expressament desproveïts de tot valor probatori per decisió del propi tribunal. Per contra, la Comissió denúncia que la pràctica de la prova testifical de les defenses s’ha caracteritzat per les formes autoritàries, i molt sovint arbitràries del president del tribunal.
Entestat aparentment en controlar les declaracions dels testimonis per evitar que derivessin en manifestacions polítiques, el seu constant intervencionisme en forma d’interrupcions, retirades de la paraula, amonestacions i advertències d’accions penals o disciplinàries contra els declarants, han arribat a coartar i en alguns casos impedir la lliure expressió del testimoni, en detriment dels drets de defensa dels acusats. Com a exemple d’això es citen els casos d’Enoch Albertí, Ramon Font, Lluís Matamala o Marina Garcés.
En relació a la decisió de no permetre contrastar en el curs de les declaracions testificals amb el contingut dels documents (com els vídeos) incorporats a la causa, la Comissió considera ha sigut un impediment insalvable per poder qüestionar l’espontaneïtat i la veracitat dels testimonis. Desenes de testimonis de l’acusació han pogut prestar, sense ser contradits, unes declaracions manifestament preparades, amb respostes uniformes, i freqüentment contradictòries amb declaracions anteriors en fase d’instrucció o amb l’evidència de les imatges d’un vídeo. Amb aquesta forma de dirigir el judici oral s’ha aconseguit ocultar la submissió dels membres dels cossos de seguretat a les tesis de l’acusació, i s’ha dificultat demostrar la seva parcialitat i la improcedència del seu testimoni.
El dret de defensa dels acusats s’ha vist igualment afectat per les limitacions imposades als advocats defensors en l’exercici de la seva funció. El president del tribunal ha impedit repetidament als advocats de la defensa formular preguntes als testimonis sobre determinades qüestions, respecte de les quals les parts acusadores havien pogut interrogar sense cap impediment ni limitació. Així mateix la Comissió crítica la manca d’imparcialitat i el fet que els advocats de la defensa s’estan veient limitats en l’exercici de la seva funció. L’hostilitat, molt evident pel que fa als advocats del senyor Cuixart, ha provocat incidents tan significatius com el seu comentari “mucho mejor así”, en resposta a la manifestació de l’advocat senyor Salellas de que s’abstenia de fer més preguntes al seu testimoni. Aquesta pressió sobre les defenses, que hem de qualificar d’agressió al lliure exercici de l’advocacia, ha tingut reflex en la premsa (“La Vanguardia” del dia 15 de maig), on invocant fonts del propi tribunal, no desmentides, es fa referència al “profundo malestar”, que provoca entre els seus membres l’estratègia de la defensa del senyor Cuixart, i el mal comportament d’advocats i testimonis, que es considera “intolerable” i una “provocació” que frega amb conductes susceptibles de ser sancionades d’acord amb el codi deontològic de l’advocacia.