La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona (CD), juntament amb l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), hem presentat escrit d’al·legacions contra la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de suprimir el registre d’unions civils.
Que les al·legacions presentades pretenen la revocació de la decisió del municipi de tancar el registre d’unions civils.
En aquest sentit considerem que és necessari recordar que el Registre d’Unions civils de l’Ajuntament de Barcelona va ser pioner l’any 1994, juntament amb el de Vitòria-Gasteiz, quan no existia normativa que reconegués aquest tipus d’unions per facilitar les conseqüències jurídiques en les quals es podien trobar. Un dels objectius per a la seva creació va ser procurar la no discriminació social de les unions de fet en virtut de l’article 14 de la Constitució.
Que aquesta decisió, a banda d’anar contra el reconeixement progressiu de drets a les parelles de fet, va contra una major sensibilitat social existent que va propicia la creació de Registres tant locals com d’àmbit autonòmic. També, vulnera el marc normatiu comunitari, atès que la Directiva 2004/38/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement al territori dels Estats membres, en el seu article 2 b), considera membre de la família d’un ciutadà comunitari a “la parella amb la qual el ciutadà de la Unió ha celebrat una unió registrada, conformement a la legislació d’un Estat membre”.
Dins d’aquest marc jurídic hem de recordar el sentit de la regulació pròpia del dret civil català. La nova regulació del fenomen de les unions civils de parelles de fet ha volgut eliminar la necessitat de declaració de voluntat, establint un sistema gairebé “automàtic” de constitució de parelles de fet, amb la finalitat de “evitar-se, així mateix, que un nombre molt important de parelles quedin fora de la regulació”.
En definitiva, la supressió del Registre implica una privació de l’exercici efectiu del dret de residència a la Unió Europea ja que provoca la no obtenció de l’autorització de residència per a la parella de fet nacional de tercer país d’un ciutadà de la Unió.
I a més, la supressió del Registre representa, de facto, un enorme impediment per a què els ciutadans espanyols i de la Unió Europea puguin constituir una parella estable amb un ciutadà d’un tercer Estat, la qual cosa resulta incompatible amb la voluntat del Legislador Català d’emparar noves formes familiars, declarada en el propi Codi Civil de Catalunya al seu art. 231-1: La família gaudeix de la protecció jurídica determinada per la llei, que empara sense discriminació les relacions familiars derivades del matrimoni o de la convivència estable en parella i les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents. La supressió del Registre estaria atemptant a aquesta tasca d’emparament i protecció a la família.
Barcelona a 29 de novembre de 20011.
Aqui us podeu descarregar l’escrit d’al·legacions