Un debat necessari al si de l’advocacia catalana
El passat 19 de març es va celebrar al Col·legi d’Advocats de Barcelona un debat organitzat per les Comissions de Dones Advocades i de Defensa del Drets de la Persona, amb el títol ‘El dret al propi cos i l’avantprojecte de la Llei de l’avortament’. Van participar com a ponents M. Rosa Amorós, Diputada i Portaveu a la Comissió d’Igualtat al Parlament de Catalunya; Sílvia Aldavert, Professora Coordinadora de Projectes de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears; Noelia Igareda, Professora associada de Filosofia del Dret a la UAB i investigadora del Grup Antígona; Paula Arce Becerra, Vocal de la Comissió de Defensa del Drets de la Persona i Olga Arderiu Ripoll, Vocal de la Comissió de Dones Advocades.
Qualificat pel Consell d’Europa l’Avantprojecte de reforma impulsat pel Govern Espanyol com el major retrocés pel que fa a drets i llibertats en l’Estat Espanyol de la nostra democràcia, aquest va ser el punt d’inici del debat. Les ponents van repassar les diferents fonts de dret internacional que reconeixen els drets sexuals i reproductius de la dona, com ara la Convenció sobre l’El·liminació de tota forma de Discriminació contra la Dona (CEDAW), aprovada per Nacions Unides el 1979 i ratificada per 187 països, entre ells l’Estat espanyol, que la va ratificar el 1984 i la va publicar al BOE el 21 d’abril de 1984.
Aquesta Convenció inclou el dret de la dones “a decidir lliure i responsablement el nombre dels seus fills i l’interval entre els naixements i a tenir accés a la informació, l’educació i els mitjans que li permetin exercir aquests drets” (art. 16 e), obligant als Estats a incloure-ho a la seva legislació i al sistema educatiu, com a educació afectiu-sexual (art. 10 h). L’article 5 prohibeix utilitzar la maternitat com a pretext per a la discriminació laboral o altres, i obliga a reconèixer-la com una funció social, amb co-responsabilitat d’homes, dones i serveis socials de cura a la infància.
Després, van analitzar la proposta de reforma impulsada pel Ministeri de Justícia i finalment, van posar damunt de la taula les conseqüències de la reforma en cas de la seva aprovació i les alternatives i respostes possibles, entre d’altres, la desobediència civil i la resistència a l’aplicació de la llei.
Respecte a les conseqüències de la reforma legal, per a les ponents, les dones deixaran de ser subjectes de dret de primera categoria; vulnerarà greument els drets sexuals i Reproductius; generarà desigualtat i discriminacions; posarà en risc la salut i la vida de les dones; invisibilitzarà i el·liminarà la importància del treball preventiu i educatiu; consagrarà un criteri legislatiu ideològic i moralista, fora de criteris sanitaris o socials recolzats per organismes internacionals com l’OMS i l’ONU.
Pel seu interès, us transcrivim aquí la Declaració núm. 566 de 30 de gener de 2014, presa a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa:
La imperiosa necessitat d’evitar la contrareforma sobre l’Avortament a Espanya que violi els drets humans de les dones
1. Aquesta és la més gran reculada quant als drets i llibertats a Espanya en tota la nostra era democràtica, i ens retorna a moments de la nostra història que crèiem superats.
2. L’actual Llei de 2010 sobre la salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs va a ser modificada per una Llei titulada “Per a la protecció de la vida del concebut i els drets de la dona embarassada”.
3. Al projecte de llei es permet la interrupció de l’embaràs només en cas de violació, després de presentació d’una denúncia i dins d’un termini màxim de 12 setmanes, i de greu deformitat del fetus (no nasciturus) incompatible amb la vida de la mare.
4. Per tant, aquesta llei priva a les dones espanyoles de tota la capacitat de decidir lliurement sobre la seva maternitat.
5. El 90% de les dones que interrompen l’embaràs durant les primeres 12 setmanes hauran de fer-ho de manera clandestina, posant en risc la seva vida, la seva llibertat i dignitat.
6. Amb aquest projecte de llei, les dones espanyoles deixaran de ser persones jurídiques, passant a ser objectes de dret que han de ser supervisades, privant-les així de la seva condició de persones racionals amb ple gaudi de llurs llibertats.
7. El 86% dels espanyols considera aquest projecte de llei és un atemptat contra les llibertats de les dones i de la societat en el seu conjunt. El 75% ho considera innecessari.
Per tot això, fem una crida:
– als membres d’aquesta Assemblea, perquè signin aquesta declaració amb la finalitat d’evitar que els drets de les dones espanyoles siguin soscavats;
– al Comitè de Ministres perquè adopti les mesures necessàries perquè aquest projecte de llei, que viola els drets humans de les dones, no entri en vigor.