El passat 26 de maig de 2016, es va presentar a Barcelona l’iniciativa de diversos col·lectius de juristes del nostre país, amb la voluntat de donar una veu pròpia i jurídica sobre la situació a les fronteres europees. Aquesta voluntat està expressada al manifest de “Fronteres i drets”, al qual l’ACDDH s’ha adherit:
La resposta europea davant l’arribada de refugiats i refugiades a les nostres fronteres posa en dubte la legitimitat de la Unió i els seus fonaments. Com a juristes compromesos amb els drets humans hem convocat aquest acte per manifestar la nostra repulsa a les accions empreses pels Estats europeus en relació a aquest tema, sent la paraula vergonya la que més s’adapta a l’actual situació.
No obstant això, aquesta vergonya global està sent utilitzada a més com a coartada per part dels diferents països per acomodar-se en una complaença indiferent. En base a ella s’argumenta que “la resposta ha de ser conjunta” i que, tret d’alguna excepció, cada Estat, per si mateix, poc pot fer per atendre aquesta emergència humanitària, la més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial.
Recentment, els/les Caps d’Estat i Govern de països de la Unió Europea i Turquia han aconseguit un acord en virtut del qual Europa expulsarà a Turquia a tots els/les migrants i sol·licitants d’asil, fugin o no de conflictes o persecució, i atendrà només les peticions de les persones sirianes en els restringits termes recollits en aquest acord. A canvi, s’accelera el ritme d’adhesió de Turquia a la UE i es paguen amb els impostos de tots 6.000 milions d’euros a l’estat turc per atendre a les persones retornades. Aquest vergonyós acord vulnera la Carta Internacional de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la UE, el Conveni Europeu de Drets humans i la Convenció de Ginebra per als Refugiats, així com diferents Directives europees en matèria d’asil i per això ha estat denunciat per diverses entitats de protecció de drets humans davant institucions com el Comissari Europeu de Drets Humans o la Defensora del Poble de la Unió Europea, malgrat això aquest acord segueix vigent.