Degradació alarmant de l’Estat de dret a Turquia
L’ACDDH participa dins de l’AED en l’observació i seguiment de les causes contra advocats a Turquia i ha organitzat juntament amb associacions turques d’advocats pels drets humans diferents esdeveniments i pronunciaments, com ja hem informat en altres ocasions. Darrerament, un company de l’ACDDH va viatjar a Turquia per participar amb altres companys europeus, de la Conferència Jurídica Internacional els dies 13 a 15 de gener de 2017, a Ankara, titulada “Estat del sistema judicial d’emergència a Turquia”. Aquests són algunes de les conclusions de la Conferència:
● La conferència internacional ha estat organitzada a Ankara, capital de Turquia, en un entorn dominat per les pràctiques de repressió i coerció de l’estat d’emergència.
● La conferència ha reunit advocats, jutges i fiscals. També hi ha hagut lloc per als acadèmics, que tenen una importància crucial per a la producció d’interpretació legal i el coneixement; per als periodistes la importància dels quals és innegable en la distribució de la informació; i també per als parlamentaris i representats dels ciutadans. Tots els actors importants que poden discutir els impactes de l’estat d’emergència en el sistema judicial a Turquia han estat presents en aquesta conferència.
● La importància d’aquesta conferència no es limita a Turquia. Els problemes polítics i econòmics de qualsevol indret ja no són únics d’aquell lloc. Sobretot, si aquests problemes es refereixen a l’estat d’excepció, la llei marcial, les pràctiques antiterroristes, el deteriorament del sistema judicial, la democràcia, o l’accés a la justícia. Són problemes compartits. Amb aquesta perspectiva, aquesta conferència ha estat una oportunitat de compartir experiències internacionals, discutir-les i col·locar damunt de la taula propostes de solució.
● Aquesta conferència no ha estat només una transferència d’informació, sinó una eina per a l’anàlisi, diagnòstic i plans per al futur.
La conferència s’ha dut a terme en un moment en què milers de jutges i fiscals turcs estan sota custòdia, i milers de persones que encara es troben en llibertat, estan sotmesos a l’amenaça del seu empresonament, i de fet viuen en un entorn en el qual han perdut la seva independència. La més mínima crítica és perseguida a través d’aparells repressius de l’Estat.
Turquia ja ha deixat de ser un estat de dret. On els jutges es veuen privats del poder independent de presa de decisions i on els advocats no se’ls permet exercir lliurement la seva professió, no és possible parlar del principi de l’estat de dret ni d’un veritable sistema judicial. El sistema judicial no és la suma de les normes de procediment. Si el dret d’accés a la justícia està restringit, o el dret a un judici just està bloquejat, és que la il·legalitat i l’arbitrarietat han reemplaçat l’estat de dret.
Un examen de l’actual Constitució de la República de Turquia i la Llei d’Estat d’Emergència mostra que l‘àmbit d’aplicació de l’estat d’emergència i la forma en què va ser declarat són il·legals. Els decrets i lleis emeses sota l’emparament de l’estat d’emergència són il·legals. Els acomiadaments i prohibicions d’associacions, diaris i televisions a través d’aquests decrets i lleis són il·legals. Qualsevol tipus d’activitat parlamentària i tot tipus d’intervenció que es duen a terme en el context de l’esmena constitucional durant l’estat d’emergència període són il·legals.
No hi ha hagut un sol pas que pot ser descrit com a legítim des de la declaració de l’estat d’emergència a Turquia. Per contra, sota la cobertura de la lluita contra el terrorisme, jutges, advocats, periodistes, acadèmics, i qualsevol persona que aixeca una veu front el règim presidencial en construcció a Turquia en l’actualitat, són detinguts i sotmesos a tractes inhumans durant la detenció.
Nosaltres, com advocats de molts països del món, declarem que estem preocupats per aquest curs perillós. El nostre compromís amb l’imperi de la llei ens diu que aquesta tendència no és exclusiva de Turquia, i volem compartir les nostres experiències. Estat de guerra, dictadura, estat d’emergència són totes formes legals de repressió.
Volem preservar la nostra esperança en el dret com espai de lluita pels drets i les llibertats, per a totes les societats. Amb aquesta consciència, no romandrem pas en silenci sobre el què està succeint avui a Turquia.